Ara que ha estat aprovada la llei del català, cal respectar-la, però cal anar més enllà si el que es busca és una millora de l’economia i de la comunicació entre els residents i els visitants.
És TAN important que l’empleat parli bé l’anglès com el català, ho sento molt. Andorra té un problema d’idiomes, fet que agreuja el problema de la qualitat en el servei oferit. Qui no ho vulgui reconèixer, no és autocrític amb el nivell de servei a Andorra. 
Si el país realment vol atreure aquest turista d’alt poder adquisitiu hauria de poder oferir un bon servei a un canadenc o americà, i a part de respondre-li en català, fer-ho també en anglès, per ser coherent amb l’estratègia d’Andorra Turisme d’obrir nous mercats i fer arribar turistes que gasten més i contaminen menys.
És essencial que Andorra lluiti per preservar el seu idioma, com l’únic país que té com a llengua oficial el català, però que ho faci d’una manera positiva i confiada. Andorra haurà d’invertir molt més en els excel·lents autors que té el país perquè la cultura andorrana tingui èxit a Espanya, França i potser més enllà. Per què, per posar un exemple, aquesta absència d’Andorra a l’Eurovisió des de fa tants anys? No m’apassiona aquest concurs, però és objectivament una manera eficaç que centenars de milions d’europeus puguin adonar-se que les cançons en català sonen bé. Quan tindrem, a part del Jambo Street Music, que és una iniciativa excel·lent, un dia consagrat a la música perquè tots els grups i intèrprets del país puguin expressar-se?
Les crítiques de l’oposició gairebé sempre són oportunistes, perquè quasi tots els partits comparteixen responsabilitat del que s’ha fet al país durant els darrers vint anys. 
Jaume Bartumeu va fer molt poc per promoure la cultura i la llengua durant el seu mandat, de fet el seu llegat més important a l’àrea de la cultura va ser fer enrere el magnífic projecte del Museu Gehry, que s’havia de situar a la Massana. Quan un veu els milions de turistes, els guanys milionaris i els 4.500 llocs de treball que el projecte Gehry ha suposat per a Bilbao per exemple, deixa pensatiu.
Si ens centrem en la cultura, aquest Govern està fent més que els anteriors: l’anunci recent per exemple, que els grups de música del país poden optar a una subvenció per fer gires a l’estranger i continuar vivint del seu art, sembla una excel·lent manera de fomentar el reconeixement del català a Europa. També ho són les noves subvencions per a pel·lícules en català produïdes al país.
És efectivament vital que comuniquem més i millor entre tots en català. Però si no és possible, que sigui en francès, i fins i tot en anglès, ja que el món ho exigeix. D’una banda, molts dels nostres nens hauran de dominar-lo per formar-se i treballar fora de les nostres fronteres i de l’altra cal donar el millor servei per atraure turistes exigents. 
Com volem progressar i ser coherents si exigim que residents com l’Oskar hagin de parlar un nivell mínim A2 de català, mentre la immensa majoria dels residents d’aquest país, que viu del turisme, no pot contestar a unes preguntes en anglès? Si exigim més dels altres, haurem d’exigir molt més de nosaltres mateixos.