Els alquimistes es van passar tota l’edat mitjana −i mira que va ser llarga− buscant la pedra filosofal sense trobar mai la fórmula que els permetés convertir el ferro en or. A alguns no els han calgut tants estris ni tant de temps. El president espanyol, Pedro Sánchez, amb un micròfon i un faristol va fer aparèixer deu mil milions d’euros per invertir-los en armament. Li deuen caure els diners del cel com a Moisès el mannà. Dijous passat, com si fos l’inici d’un episodi de Mr. Bean, va aterrar a la plaça de Sant Pere del Vaticà el pare Apel·les, aquell personatge televisiu dels anys noranta. Ho va fer amb una litúrgia més modesta que la vetlla i el funeral del papa Francesc, però vestit de monsenyor i pronosticant que el futur pontífex sortirà d’entre els cardenals Erdo i Pizzaballa, dos cognoms que conviden ràpidament a la broma, tot i que el primer sense la ela inicial no és maldestre i el segon no és el nom del restaurant italià d’un pilot de motos resident a Andorra. Després de la mort del papa hem assistit a episodis dignes de Mateu 14 quan Jesús va donar de menjar a 5.000 persones amb cinc peixos i dos panets. Estàvem tan acostumats a aquells comunicats matinals diaris on només faltava posar que Francesc havia esmorzat un tallat i tres galetes Marbú veient Unomattina a la RAI1, i a punt d’integrar al refranyer català la frase “dormir com un papa”, que la mort ens va sorprendre. Tant, que després d’escoltar-ho a la ràdio al matí anaves a comprar el diari i trobaves un exemplar de La Razón amb el titular “El papa Francisco, resucitado”. Amén.
