Mirava l’informatiu d’una coneguda cadena pública de televisió i ens ensenyaven una imatge m’atreviria a dir que insòlita, almenys en els temps en què vivim, on es veia com s’obrien les comportes d’un embassament proper a Andorra, doncs es troba al 100% de la seva capacitat. Sí, ho han sentit bé, al 100%. Després de veure reiteradament imatges del pantà de Sau amb l’església, el campanar i el poble completament al descobert, provocant fins i tot desfilades de turistes nostrats que anaven a presenciar la magnitud de la tragèdia, ara resulta que, en quatre dies, hem passat del no-res al tot en un tancar i obrir d’ulls.
Lògicament no seré pas jo qui practiqui el terraplanisme climàtic, ni per aproximació, que ningú s’espanti, ja en tenim prou d’aquests en àmbits diversos com per afegir-m’hi, ben lluny de les meves intencions, però no deixa de ser sorprenent que alguns dies de pluja girin la truita d’aquesta manera. Òbviament, de canvi climàtic n’hi ha, d’això no hi ha dubte, ho diuen els experts, però també és cert que entre tots plegats sovint potser en fem un gra massa, i posem el crit al cel massa aviat, deixant de banda la necessària paciència en aquests casos. A Andorra, la Massana a banda, no tenim aquest problema, però al país veí la cosa no pintava bé de cara a aquest estiu, per allò de poder omplir les piscines. La prohibició es va aixecar en plena campanya electoral, i algú es va queixar per això, però al final, almenys en aquest cas, el govern veí va actuar en conseqüència i no per captar el darrer vot que, vist el resultat, tampoc se’n va sortir.