Diuen les xifres més o menys fiables que això de la cirurgia estètica cada vegada està més en voga. No em demaneu d’on he tret les dades, que no ho recordo, però un 40% dels espanyols (dels quals, un 85% són dones) confessa haver-se fet “alguna cosa” com a mínim una vegada a la vida. Jo, com podreu confirmar els que heu tingut el plaer de veure’m en directe, no he caigut mai en la temptació: el meu nas, com el de Cyrano, sempre arriba als llocs molt abans que jo.

L’estadística no pot ser més contundent. El 2021 van tenir lloc a Espanya uns 900.000 procediments de medicina estètica, d’entre els quals no es distingeix una tendència clara pel que fa a franges d’edat. Així com fa dècades aquest tipus de tractament era més aviat privatiu de persones amb uns anys a les esquenes, en els nostres dies els joves també han pujat al carro. Si en el primer grup el propòsit principal és intentar compensar els estralls del temps –el lífting facial de costum, la lipo, l’eliminació de taques a la pell o la correcció de les bosses als ulls– la clientela més tendra sembla ser que recorre a la màgia del bisturí per tunejar-se les orelles, la pitrera i el cul, elles; el nas, les parpelles i els pits, ells. Res a veure amb l’època en què aquí un servidor encara es preocupava per tals menesters, i on l’única operació que ens obsessionava als de la colla era fer-nos la titola més gran, a ser possible mercès a algun d’aquells productes miraculosos que s’anunciaven a les revistes que compartíem, i que un dels amics va batejar com a literatura d’il·lusionisme. Per contra, les noies, fonamentalment, tenien al cap que les mamelles els arribessin fins a l’altra punta. El panorama actual ens ofereix exemples estrambòtics, com el britànic Dale Saint Cullen, el noi que duu dilapidats 30.000 euros a posar-se a to, amb escapada inclosa a Turquia per firar-se corones dentals noves i fer-se empelts capil·lars. El trajecte de tornada a casa va haver de fer-lo amb les genives com botifarrons i la testa enturbantada. Així mateix anava la resta del passatge masculí de l’avió, que semblava sortit d’una selecció d’actors de repartiment per a la versió zombi dels Barrufets. 

Pitjor és el cas de l’australiana Tara Jayne, que ha invertit al voltant de 200.000 euros en retocs. Diu que el darrer cop, de visita als pares, no va avisar-los que hi aniria,  la mare no va reconèixer-la i va negar-se a deixar-la entrar; però, amb el careto que feia, al final va fer-li pena i va donar-li una almoina i una bossa de pa dur. Va tancar-li la porta als morros, amb tan mala llet que va rebentar-li un llavi que va alliberar les tones de litres de bòtox que duia a dins i va endur-se la noia surant carrer avall. De poc que no s’ofega.