El Comú d’Escaldes-Engordany ha fet el pas i almenys fins demà ofereix dues hores gratuïtes amb motiu de l’onada de calor. Suposo que per això no li cauran a la cònsol les mil i una crítiques dels adversaris directes que a cada passa, a cada decisió estan allà amatents per veure com la poden enxampar. El de la capital ha decidit que amb motiu de la festa major el cap de setmana la piscina dels Serradells serà gratuïta, cosa que crec que ja s’havia fet en altres ocasions. Són unes mesures petitíssimes d’una realitat que vulguem o no s’imposa i a la qual, com diuen els que hi entenen, ens hem d’adaptar. Perquè el canvi climàtic no sé si dir que és inexorable i irreversible però és i els que portem aquí poc temps però prou anys com per veure una evolució en vuit anys hem vist un canvi brutal.
Així les coses, Andorra, tot i ser el país dels Pirineus, s’ha de plantejar sí o sí crear refugis climàtics, que són, segons una de les tantes definicions que volten pel món: espais interiors o exteriors accessibles que, durant els mesos de més calor, proporcionen confort tèrmic, descans i seguretat a la població. Per a mi comença a ser ja una qüestió urgent que no podem deixar, com sembla que ara passa amb tot, a la resolució d’uns estudis de càrrega, que dono per suposat que tenen en compte els efectes del canvi climàtic. Crec que sobretot a les parròquies centrals i a Sant Julià s’hauria de començar ja a pensar. I encara més a la capital, on hi ha zones a més sense ni un arbre i quan cau aquell sol de justícia, Déu n’hi do. Penso sobretot en la necessitat dels refugis per a la gent gran i de manera més egoista, si voleu, també en els que ens visiten. Sempre es pot recórrer a un súper o un bar, sí, però hi ha d’haver espais més neutres també.