No em diguis tiktoker, digues-me creadora de continguts, adverteix Clàudia Cunill (Pas de la Casa, 1996). Doncs fet. Parlem, doncs, sobre aquesta procel·losa activitat i les xarxes socials

Creadora de continguts, doncs.
Vaig començar com a tiktoker, sí, i em faig viral des del segon vídeo, amb cent mil reproduccions. Però d’això ja fa dos anys i penjo continguts en diferents plataformes. Enguany he crescut molt a Instagram, uns tres-cents seguidors per mes. A TikTok en tinc 30.000.

Què et va anar tan bé?
Vaig anar a un sopar amb unes amigues i vam parlar sobre els dibuixos animats de quan érem petites. El primer vídeo que vaig penjar no el va mirar ni el tato, però el segon, que hi parlava d’uns dibuixos, Àngel Anaconda, de TV3, va tenir una notorietat increïble. I a partir d’aquí vaig fer, què sé jo, trenta vídeos més. La gent em preguntava “d’on ets, amb aquest accent?”

Andorrà?
I ara! He viscut temps a Reus, i en altres llocs, i soc d’aquells que copien l’accent d’allà on van. Aleshores vaig començar a fer vídeos de curiositats sobre Andorra. Els feia en castellà, perquè els veia gent d’arreu. I sabeu de què em vaig adonar?

De què?
De l’odi inexplicable que genera la llengua catalana. 

No diguis!
Vaig decidir fer només contingut en català. A banda, en tornar al país, vaig veure tots els problemes socials que hi ha, i que jo, que venia amb una carrera i un màster, no em puc independitzar... i mira que la família es dedica al lloguer turístic, estem dins del món immobiliari. Així que vaig començar a fer un contingut més crític. 

...?
Ens van enganyar, a la meva generació: amb 25 anys veig que millor hauria  estat començar a treballar amb 18, que si més no, ja tindria diners per a l’entrada d’un pis. Jo vaig fer Relacions Internacionals i un màster i trobava feines amb el mateix sou que el dependent d’una botiga.  

Activista, doncs?
Sempre he tingut una mentalitat d’esquerres i em vaig afiliar al PS, potser en haver sortit d’aquí, ho hauria estat més, per així dir-ho, andorrana de dretes. Però així el contingut l’he centrat a destacar tot allò que no m’agrada. Soc controvertida? Doncs qui no vulgui, que no em miri. És el meu canal. 

Ben dit.
Abans d’anar a Reus, jo era més innocent, no havia vist ningú dormint al carrer, o que a casa d’algú la nevera estigués buida literalment. Això a Andorra no ho havia vist mai. Em va obrir els ulls: a Andorra som uns privilegiats, i si canviéssim quatre coses que sols afavoreixen els rics, seríem un país de deu. 

Quina rebuda té fora?
Em segueix moltíssima més gent de fora del país, un seixanta per cent són d’Espanya, de mitjana. No ofereixo un contingut agradable, que et faci evadir de la realitat. Si em segueixes, et dono als nassos perquè et mostro la realitat. Així que deia que tinc cent mil seguidors a Instagram, però de gent que hagi entrat a veure el perfil ja són 158.000 persones. 

Als de fora què els atreu? Escoltar els ‘nostres’ draps bruts? 
Hi ha tota aquesta gent, els youtubers, els d’Only Fans, que venen a fer contingut des d’aquí però no s’assabenten de res perquè fan contingut des de casa. Ells mateixos m’escriuen per dir que s’assabenten de coses per mi. Crec que aquest és el meu perfil: assabentar-te de coses que si surten als diaris, ja saps els interessos que hi ha al darrere, qui és el propietari del mitjà... Així que jo tinc enemics a tot arreu, a dreta i esquerra. Per exemple, faig posts contra l’acord d’associació a la UE, contra el que pensa el meu partit, el PS. 

Per què?
No em sembla que sigui un acord que beneficiï tothom, sinó a qui ja té diners, que mira per als que ja en tenen. No és un no rotund, sinó per coses que s’haurien de fer millor. 

Per què beneficia més qui té diners que els que no en tenim?
Perquè no deixa de ser un acord econòmic. Els diners fan diners.