En començar la legislatura, Carme Lostao podria haver agafat les regnes del Consell Comarcal de l’Alt Urgell. No va ser, però aquí estem, fent equilibris (com arreu). La prioritat del grup que encapçala, diu, els serveis bàsics. 

En començar la legislatura  tenia el suport de Compromís per presidir el CCAU. Sols calia el vot de la CUP. 
En aquell moment havíem d’intentar-ho. Els números són molt ajustats entre una banda i les altres. Era la nostra  responsabilitat provar-ho fins al final i així ho vam fer: fins a tres votacions van caldre. Ara crec que ja està la cosa aclarida.  Tot i que els números són els que són per a la legislatura. 

La tindrem tranquil·la?
Aquest equilibri, aquesta possibilitat, sempre hi serà: a l’oposició som deu consellers i al govern, nou. Però està bé, que no hi hagi un partit hegemònic i aquestes majories absolutes, que no són bones per a la ciutadania. 

Vam viure un debat sui generis on la presidenta defensava que al Consell Comarcal no s’hi fa política. 
No el tinc present. Però al Consell Comarcal, com entitat finalista que és, financerament, té molt poc marge de moviment. No genera diners, no cobra impostos, i això el condiciona molt. Però de política sempre se’n fa, tots en fem, i més a les institucions, i la direcció que prenen els recursos, és decisió política. No sé què devia voler dir. 

Prioritats d’ERC. 
Estem votant a favor, i ho continuarem fent, de tots aquells projectes que considerem bons per a la comarca. Al ciutadà de l’Alt Urgell li han d’arribar els serveis que necessita, amb la qualitat més alta possible i una gestió correcta. 

Perdó, sona un pèl vague. Posem-hi noms. Per exemple, Compromís apunta al despoblament i acusa Junts (CiU abans) de no haver actuat en dècades. 
Cert, tota la raó. Ara hi ha una oficina d’habitatge que fa més gestió que res. És complicat perquè els recursos són finalistes, deia. Concreció? En medi ambient, a banda d’haver-se deixat perdre Augema, el CCAU hauria d’haver estat l’entitat que governés la mancomunitat de residus, però una de sola per a tota la comarca. Deixar la part sud amb una mancomunitat totalment deficitària, abandonar-nos...

Aquí ha concretat, sí. 
Abandonar-nos, amb cometes, vaja, però aquí el CCAU hauria d’haver abanderat. 

En quina direcció?
Una sola mancomunitat que doni serveis de qualitat a tots. Igual en serveis socials, que  no dic que no siguin bons, o transport intracomarcal. 

Vostès també han manat. 
Sí, sí, és clar. Hem fet tot el que hem pogut perquè això de les mancomunitats es resolgués, i crec que anem en camí de la fusió, per tota la feina feta la legislatura passada. Però és clar, la mancomunitat sud té un deute elevadíssim que s’ha d’eixugar. Mentre no el pagui, no es pot dissoldre. Després, el sistema de gestió de residus és car i serà caríssim, per a tots i a tot arreu. 

Com s’arriba a tal punt?
Parlem de molts anys enrere. Per això dic que els que hem estat aquests últims anys, en poc temps, crec que ho hem posat en el bon camí. És el grup que ha governat sempre, sí, qui ha deixat fer aquesta bola tan grossa. Aquí el Consell Comarcal hauria tingut molt a dir, de sempre, i no ho va fer. Doncs ara aquests temes grans els hauria de liderar el CCAU. Les idees han de ser de l’equip de govern, i nosaltres hi fem propostes, però ells han de liderar. 

El despoblament és ‘el’ problema?
Confesso que tinc una visió esbiaixada, perquè a Oliana precisament no ens afecta, com no afecta la Seu: la gent se centrifuga cap aquests dos llocs. A Oliana tenim un atur baixíssim, per exemple. Una altra cosa és l’habitatge. Potser més que el despoblament, l’envelliment és un problema que veig greu. 

Per què SUMAR no ha estat la solució per al SAD?
No crec que no hagi funcionat, perquè el servei s’ha prestat, i amb SUMAR va millorar, però com a empresa que són prenen les seves decisions i van decidir marxar. 

Solució immediata?
Espero. No paro de preguntar. 

És el pitjor mal de cap?
No diria el pitjor, però sí un maldecap, perquè és un servei sensible i que demana molta flexibilitat. També el Camina Pirineus, amb tantes obres a tants municipis, ha donat mals de cap, però en bé, com els plans de camins, o la substitució de l’enllumenat públic per led... Era important. 

SAD, escombraries: municipalitzar per evitar empreses que han d’obtenir-ne beneficis?
Municipalitzar seria la solució ideal, voldria sense dubtes. Tots els serveis, des de l’Administració més propera al ciutadà. Però l’Administració té un sistema burocràtic tan lent, per a aquests serveis que han de ser àgils, flexibles. El sistema no ajuda. 

Transport: al sud està indignat perquè es queden sense autobús de tarda. 
Un altre tema gran, sí, que també hauria de liderar el CCAU. En general, és un aspecte molt justet a la comarca. Ens l’hauríem de replantejar, el transport a la demanda, per què no un bon sistema de transport a la demanda amb una bona app? Per què no pensar en transport a la demanda cap a l’aeroport? I no s’està contemplant. Seria important parlar amb el sector i plantejar-ho. Un transport a dins de la comarca, fa falta. 

El futur de la comarca?
Estem tots en una cruïlla, però estic convençuda que té molt de potencial. En el turisme sostenible, amable amb l’entorn. Industrial, amb iniciatives com el polígon d’Organyà. Bon futur laboral i formatiu, per evitar que el jovent hagi de marxar necessàriament, tant de bo se sumi oferta.  Ara bé, tot no ha d’ubicar-se a la Seu, que és un xuclador, els serveis s’han de centrifugar.