A jutjar per les respostes obtingudes per l’Observatori a la pregunta “quin tipus de relació creu que s’hauria d’acordar entre Andorra i la Unió Europea”, el suport a l’acord d’associació ha caigut. De fet, entre la població de nacionalitat andorrana (que és la que el dia que es convoqui el referèndum podrà votar i dir-hi la seva), els que prefereixen mantenir l’estatus que hi havia fins ara han pujat fins al 37%, això és 12 punts més que tot just fa sis mesos, per la qual cosa el coordinador de l’àrea de sociologia d’Andorra Recerca i Innovació i responsable de l’estudi, Joan Micó, ha qualificat el canvi de “significatiu”. I més encara perquè aquells que mig any enrere defensaven que el que era adequat era un acord d’associació com el que s’estava negociant han davallat en la mateixa mesura. I si aleshores eren el 42,5% ara són el 30,8%. També davallen els que pensen que el millor seria ser membre de la Unió Europea, que passen de ser el 10% al 6,3%. Per contra, aquells que pensen que l’ideal seria tenir menys relació encara amb la UE s’han mantingut estables al voltant del 6%, mentre que els que opten per no respondre han crescut quatre punts i són el 20%. En proporcions més o menys similars han fluctuat també entre opinions els habitants d’altres nacionalitats, tot i que tenen “una percepció més positiva” de les relacions amb Europa, segons ha assenyalat Micó.
Alt interès
Tot plegat, però, i més tenint en compte que més d’un 80% dels andorrans declara haver sentit parlar de les negociacions per l’acord d’associació, demostra, segons fonts del Govern, que hi ha “interès” pel desenvolupament de les negociacions. Així mateix, des de l’Executiu es valora que si l’enquesta, que es va fer en el moment final de la negociació, quan “hi havia pressió” per part de la ciutadania d’identificar com quedaven les “línies vermelles” en cada una de les quatre llibertats a negociar, s’hagués fet un cop tancada la negociació “el resultat hauria estat diferent”.
En aquest sentit, no hi ha temor a l’edifici administratiu que el referèndum es pugui perdre, ja que “ara toca comunicar amb total transparència”, explicant les bondats de l’acord i també allò “que pot canviar”. I “tenim un avantatge”, que és que es coneixen les preocupacions de la ciutadania, que coincideixen amb les línies vermelles traçades a l’inici de les negociacions. En aquest sentit, des del Govern s'ha recordat que en l’àmbit de la llibertat de circulació de persones Andorra mantindrà un sistema de quotes i un control d’antecedents penals; per a la lliure circulació de mercaderies s’ha aconseguit, per al tabac, la “transitòria més llarga” mai acceptada per Europa; s’han obtingut salvaguardes per a FEDA i una solució per a Andorra Telecom, pel que fa a la lliure circulació de serveis, i en l’àmbit de la lliure circulació de capitals s’ha guanyat una igualtat de condicions.
El Govern ha aprofitat també per destacar que l’acord d’associació amb la UE és un “projecte de país” que s’ha estat treballant des de fa 15 anys i en el qual hi han participat diferents governs i de diferents colors polítics. Mostra d’això és que Jaume Bartumeu, excap de Govern socialdemòcrata, actua com a observador extern en les negociacions.
El 81% demana tenir en compte l’opinió pública
Un 81% dels enquestats diu que la participació i les opinions de la ciutadania han d’incidir molt o bastant en la presa de decisions de les administracions públiques. O dit d’una altra manera, demana que es tingui en compte l’opinió pública. Així s’exposa en un dels aspectes investigats per l’Observatori del segon semestre del 2023, a petició justament de la Secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana. De la mateixa manera, el 58,3% diu estar en desacord amb l’afirmació “les opinions de la ciutadania són tingudes en compte”, i el 47,6% considera que la ciutadania no disposa de mecanismes suficients per fer sentir la seva veu i fer arribar propostes a l’Administració. I en la mateixa línia, un 69,3% coincideix que la ciutadania mostra interès a participar. Preguntats per si coneixen algun projecte de participació ciutadana, el 81% dels enquestats respon negativament, mentre que un 16,6% ho fa afirmativament (percentatge que s’eleva al 24% entre la població de nacionalitat andorrana). I els que en coneixen, el 25% respon amb algun projecte resultat de pressupostos participatius, com per exemple el pas elevat davant l’estadi comunal Joan Samarra.
