L’última corporació ho tenia coll avall: no només aixecar el futr Museu Nacional a la parcel·la de propietat comunal a l’aparcament del desaparegut COEX, sinó reubicar-hi les instal·lacions de la Biblioteca Pública, avui en precari a Prada Casadet, i l’Institut de Música, avui ja i feliçment conservatori. La jugada semblava rodona perquè donava vida al nou equipament amb els 400 alumnes que cursen estudis musicals a l’Institut i l’espai que hauria quedat lliure a la Llacuna s’hagués cedit a entitats i associacions, que avui ja ocupen la segona planta de l’edifici.

Però ja saben que la majoria sortida de les últimes comunals va posar el Museu Nacional al congelador, i la cònsol menor, Olalla Losada, ho va deixar ahir claríssim: el Comú no té previst buscar nou emplaçament ni a l’Institut de Música ni a l’Escola d’art ni a l’Aula de Teatre i Dansa: “És evident que com més alumnes tinguem necessitarem més espai, però cal estudiar molt bé com volem créixer, la Llacuna és un espai molt cèntric i molt idiosincràtic i costaria molt trobar-ne un altre amb la mateixa projecció i tan ben situat. Hem d’explotar el que tenim, les instal·lacions tampoc no son tan veteranes,  i buscar amb tranquilitat i sense presses una nova ubicació per si mai un dia arribem al punt de col·lapse”.

Així que no hi haurà moviments ni a curt ni a mitjà termini, amb o sense Museu Nacional. El cert és que la Llacuna acaba de fer 20 anys. Els va fer dissabte passat, i el 24 de setembre arrenca un breu però intens cartell d’activitats amb què el Comú vol celebrar l’efemèride. Ho farà amb Lligams, una instal·lació-performance al vestíbul de l’equipament liderada per l’Ecola d’ar però en què participaran també els alumnes del conservatori i de l’Aula de Teatre. Es tracta d’una xarxa de 2.000 metres de cordill que pretén simbolitzar la connexió etre totes les disciplines artístiques que s’imparteixen a la Llacuna. La segona proposta serà un col·loqui sobre el present i el futur de la cultura popular amb la participació del president de la Taula nacional de les falles, Albert Roig; l’antropòleg Jordi Abella, director de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu; la també antropòlga Mireia Guil; el diretor de l’Escola de folk del Pirineu; Isidre Peláez; el flabiolosat Ivan Caro, la periodista Noemí Rodríguez, i la mateixa cònsol, Olalla Losada (la Llacuna, 2 d’octubre).

La traca final serà Flotados, que combina la poesia, la dansa, la música, les acrobàcies i les videoprojeccions amb què els catalans David Moreno i Cristina Calleja es van endur el 2019 el premi Max al millor espectacle de carrer. Serà el 16 d’octubre a la plaça Guillemó, i es tancarà així un cicle que va arrencar el 15 de setembre del 2004 amb la inauguració oficial de la Llacuna, aleshores amb la companyia Artristras. La pròxima cita, el 2029, per celebrar el primer quart de segle d’aquesta aventura.