Amb només 6 anys va descobrir el rugbi i a partir dels 13 va debutar amb el femení del VPC. Amb 42 està retirada de la competició, però ho troba a faltar i vol crear un equip veterà.

Per què va triar jugar a rugbi tan petitona, amb només 6 anys?
La meva mare volia que fes ballet o gimnàstica rítmica. Esports típics per a noies, però a mi sempre m’ha atret molt més el taekwondo o el rugbi. Quan em van proposar fer rugbi a l’escola em va atreure moltíssim pel contacte, els valors i per poder descarregar adrenalina els 40 minuts d’una part i d’una altra i després acabem sent tan amics tots. Trobo que és fantàstic.

Es podria dir que li agraden els ‘cops’?
No m’agraden [somriu], però sí que és veritat que en el moment no em fan por. El rugbi és addictiu. Tens molta adrenalina amb el cop o d’intentar evitar-ho. En agafar l’oval, competitivitat i és un esport molt complet.

Amb 6 anys com era el rugbi?
És més desorganitzat. A nivell tècnic no s’equipara a quan un és adult. Això sí, és molt divertit. Les noies quan tocava fer rugbi a classe no jugaven, sempre deien em fa mal el cap o un dit, i jo era  de les úniques que jugava. M’encantava tirar-me a terra.

Quan va començar a ser un rugbi organitzat?
A partir de quan ets adolescent, que ja comença a ser més tècnic. És un rugbi on l’oval ja circula, hi ha directrius, hi ha jugades i has d’estar concentrat perquè cadascú té una posició.

Què li ha ensenyat el rugbi? 
Moltíssimes coses. Els valors, de caure i aixecar-me, lluitar, compartir, saber discutir-me i quan passa el tercer temps com si no hagués passat res. Tenir la capacitat de l’autocontrol. Una família.

La seva mare volia que fes ballet o gimnàstica rítmica... Quan li va dir que faria rugbi què va dir?
[Somriu]. La meva mare he de dir que es va resignar. Ella em veia amb aquests monyos que em feia de color rosa i encara mantinc. En el món del rugbi em coneixien com La fresita xunga. Així em deien... Era molt de pinces, de pentinats, de colors rosa. Sempre molt cuqui. La meva mare és molt comprensiva i es va adaptar ràpid a les meves decisions. M’ha anat sempre a veure i molt bé. I gràcies al rugbi hem viatjat molt.

Quantes vegades ha escoltat això que el rugbi és un esport molt masculí...
Estereotips. S’ha de lluitar constantment amb això. Això que diuen: ‘Jugues a rugbi ets un marimacho’. He escoltat moltes vegades això que el rugbi és un esport d’homes, però sincerament m’ha afectat ben poc. El perjudici també l’he rebut aquí a casa perquè ens va tocar amb aquell VPC arcaic de l’època i va ser dur. A principi ens va costar molt que apostessin pel rugbi femení, però ha evolucionat moltíssim i han apostat per nosaltres.  

Què li agrada més del rugbi?
Placar. Quan surto de festa algun dia em surt la vena d’exjugadora. Només falta que em diguin el típic comentari que jo no placaria en la vida i ho faig. Placo i cauen. El contacte no em feia por. El rugbi el vaig deixar quan va acabar la pandèmia. Estic lluitant per crear un equip femení de veteranes.