És clar que alguns esperaven abans de les 9 a les portes del Comú d’Encamp per començar el dia deixant “la feina feta”. I aquesta feina feta no era altra que exercir el dret a vot. Però eren molt pocs. I és que aquest matí en cap moment del matí hi ha hagut cues a la plaça dels Arínsol com les que sí hi va haver en algunes estones durant les eleccions generals de l’abril. En la majoria dels casos, aquests electors més matiners eren funcionaris, perquè també els tocava avui estar al peu del canó, o consellers que ja no repetiran. I és que, de fet, el primer que va votar a la sala destinada per als qui tenien el cognom entre les lletres M i Z a la planta baixa del Comú, va ser el cònsol menor sortint, Jean-Michel Rascagneres. I la segona, la representant d’Agrupament Encampadà, Ester Vidal. També alguns dels qui anaven després a pistes van passar pel Comú.  Això sí, tots anaven “per feina”, com s’ha dit, i no estaven per a gaires entreteniments. 

Entre els que votaven per primera vegada, barreja de nervis i il·lusió. Alguns aclaparats en veure al seu entorn periodistes, càmeres, micròfon i telèfons-gravadora. Només la Maribel podia articular més de dues paraules seguides i es mostrava il·lusionada per poder votar i posseïda per la intriga: “a veure si surt el que jo he votat”. 

Quant als ministres encampadans, el primer a acudir a la cita electoral va ser el de Finances, Ramon Lladós. Fins al migdia no ho va fer el de Turisme, Jordi Torres, que es va mostrar la mar de relaxat. “Sense nervis”, declarava. Això sí, ben confiat que la candidata d’UP + Demòcrates + Independents, Laura Mas, rebria els suports necessaris per revalidar majoria i continuar quatre anys més al capdavant del Comú. 

L’eloqüència que va faltar als joves que per primera vegada acudien a votar no els va faltar ni a una de les candidates ni al síndic general. I és que sí, la polèmica sobre la irrupció dels pesos pesants de Demòcrates a les comunals encampadanes va continuar fins a l’últim moment. Aquesta era la carta que tornava a jugar la candidata d’Avancem, Marta Pujol, per denunciar que “en certa manera la campanya ha estat desigual”. Una desigualtat que al seu parer es veu “al carrer” i que també “s’ha notat a l’hora d’expressar-nos les candidatures”. Així ho creia ella, però encara anava més enllà: “Nosaltres no hem fet servir les institucions per fer campanya, hem respectat en tot moment la llibertat de premsa i hem atès els mitjans”. Per contra, el síndic general, Carles Ensenyat, tornava a legitimar la seva entrada en campanya. I tornava a demanar el suport dels electors en favor de Laura Mas. “La defenso i he fet campanya al seu favor. Crec molt en el seu mandat i crec molt en la seva reelecció. Això és el posicionament d’un polític que fa política, que es defineix en aquest cas demòcrata i d’UP”. Tota una declaració que li servia per deixar ben clar que “aquí hi ha una cosa que potser aquesta senyora [Marta Pujol] no ha entès. Jo no soc un monarca, soc el síndic general, soc un polític i a mi només se’m demana neutralitat davant de les institucions del Consell General. Allà no puc fer partidisme, no puc afavorir DA en contra del PS, ni el PS en contra de Concòrdia”. I reivindicava encara més aquesta prerrogativa de poder fer de polític: “a mi m’han triat un grup de persones, per tant faig política igual que ella. A algú li estranya que el president de la Generalitat faci campanya a favor d’una llista o altra o què el president espanyol ho faci a Espanya? A algú li estranya? Els presidents dels parlaments són justament polítics”.

Tant Pujol com Mas feien crides a la participació. En el primer cas, per canviar cap a “una manera de fer més transparent i propera i un model més just i més equilibrat i més sostenible, que és el que defensem per a Encamp i el Pas de la Casa”. En el cas de Mas, perquè el major nombre possible d’electors “ens facin confiança per als pròxims 4 anys”. La candidata d’UP + Demòcrates tornava a compartir el seu programa per a la jornada electoral: dinar en família, fer un tombet tots junts, assaborir un pica-pica i a dinar per esperar després les set de la tarda i el recompte.

No patirem pel recompte
Aquesta vegada el Comú d’Encamp canviava la logística de cara al recompte dels vots per no fer esperar ni fer  patir. Durant la campanya, Mas ja ho anunciava i avui fonts comunals ho tornaven a jurar i perjurar. I és que si fins ara compartien espai votacions i recompte, enguany el còmput dels vots es feia en un altre indret que ja estava preparat. Així, no calia acabar de votar i desmuntar la sala per tornar-la a muntar. I és per això que corria allò que hem sentit en diverses ocasions: els funcionaris han anat a sopar. Doncs no era allò de parar per sopar, sinó aprofitar el temps sopant mentre l’espai es reordenava. Hi ha qui diu, però, que tot plegat forma part de la llegenda. Pensin vostès el que vulguin.