A la Barcelona preolímpica, parlem de mitjan anys 80, certs barris van experimentar un primer boom immobiliari i un incipient procés de gentrificació. Regia aleshores una legislació molt favorable als inquilins, que permetia l’esposa i els hereus del primer llogater, fins a dues generacions, crec recordar, perpetuar-se en el lloguer del pis conservant la renda original, actualitzada només segons l’IPC. I van aparèixer els voltors. Empreses que s’oferien a comprar finques per reformar-les (o no) i cobrar lloguers de mercat. És a dir, astronòmics. Als inquilins els deien bitxos, en l’argot immobiliari de l’època. I s’anunciaven amb eslògans fabulosos: “Comprem finques amb bitxo dintre”. Ja s’encarregarien ells de fer-los fora, resava el subtext.

Doncs una cosa similar és el que ha passat en cert edifici de l’escaldenca avinguda de l’Obac. Una padrina que hi viu des del 1989 i que es va convertir en un bitxo el dia que la finca va ser adquirida per un cèlebre youtuber espanyol resident entre nosaltres –The Grefg, per concretar– i els veïns van començar a marxar. Fins que va quedar només ella.

Això era a finals del 2020. I van començar a passar coses estranyes. Les repassa el seu advocat, Pere Cristòfol: un dia desapareix el llum de l’entrada; al següent el que vola és la cadira del portal, on descansava abans de pujar a casa quan sortia; un altre dia un batalló d’operaris retira els finestrals dels pisos buits i la finca es converteix en una nevera; i per acabar-ho d’arreglar, es congelen les canonades i la propietat es nega a arreglar-les perquè el problema és “irresoluble”.

Va ser aquí on la dona, que avui té 80 anys, va dir prou i es va decidir a plantar batalla judicial: primer va aconseguir que la batlle obligués la propietat a resoldre l’insoluble problema de les canonades glaçades. Va estar-se gairebé un mes sense aigua freda (ni calenta) però se’n va sortir. Primera round al sac. La segona victòria va arribar l’octubre del 2021, quan la batlle dicta mesures provisionals –bàsicament, tancar els finestrals, reposar el llum de l’entrada i netejar les pintades dels baixos. La propietat va apel·lar, va tornar a perdre, no es va plegar al compliment voluntari i l’1 de desembre del 2022 la nostra campiona entra demanda d’execució forçosa. Un any i dos mesos després, continua esperant que la batlle resolgui.

L’argument jurídic a què s’aferra per no marxar de casa és que el contracte es va formalitzar de forma verbal i data del 1989, és anterior a la primera llei d’arrendaments urbans –que data del 1993– i es regeix per tant pel dret romà. I segons el Digest, insisteix Cristòfol, un contracte verbal de finca urbana té vigència indefinida. Mentrestant, la propietat no es va quedar quieta i va interposar una demanda de desnonament. I atenció, que aquí tornen a passar coses com a mínim curioses, segons Cristòfol: la demanda va a parar a la mateixa batlle que havia vist la demanda d’execució forçosa. El judici oral va ser al juliol, i el 18 d’agost dictava sentència. Favorable a The Grefg: “Perquè després diguin que la justícia és lenta. En aquest cas va funcionar de forma fulgurant. Per al desnonament, sí; per a l’execució de les mesures, no tant”.

Així que sobre la nostra heroica padrina penja una sentència de desnonament, que naturalment ha apel·lat. Si el Superior la confirma, anirà al Constitucional: “Perquè la meva clienta lluita per casa seva, i l’únic dret aplicable al cas diu que té raó. No té per què marxar de casa”.
Vaja, que el bitxo els ha sortit rebel.

La padrina viu amb un fill seu i no paga lloguer des de fa tres anys, sosté The Grefg
David Cánovas, The Grefg, va dir-hi ahir la seva davant d’un cas que s’havia tornat viral a les xarxes. Segons el comunicat del youtuber, la padrina –ell li diu “la Senyora”– “no viu a la propietat litigiosa, sinó amb un dels seus fills i en una altra parròquia” i es tracta en qualsevol cas d’una ocupació “abusiva” perquè viu en dos pisos d’una superfície conjunta de 130 metres quadrats, dos boxs de 90 i un traster de 20. Si va interposar la demanda de desnonament va ser perquè la inquilina plantejava unes demandes “fora de lloc”, perquè l’anterior propietari –parent de la dona, diu– va confirmar en seu judicial que l’arrendament no es va renovar quan tocava, i perquè la societat propietària  “no ha percebut cap lloguer des de fa tres anys”. El youtuber assegura que ni administra ni gestiona personalment la societat “involucrada”, que es va assabentar diumenge de la demanda de desnonament, i que en el moment de la transacció l’anterior propietari “ja havia comunicat als llogaters que venia l’edifici per reformar-lo i que l’havien de deixar buit”. Sosté també que la “Senyora” i els seus representants legals “han portat aquest cas als mitjans per fer-me com més mal millor”, i demana que deixi de ser notícia “l’incompliment de les seves obligacions per part d’un arrendatari”. I acaba amb ironia: “Us diré el que voleu sentir: m’agrada maltractar senyores grans, de fet el que m’agrada és menjar-me-les. Al pròxim directe posaré un comptador per cruspir-me la teva iaia”.