“1.000 moments de merda”

“Jo he tingut molts moments bons i també moments molt difícils. Com diria la meva parella... De 10 moments bons, en tens 1.000 de merda.” Aquesta reflexió la va dir la ja exesquiadora, qui va ser primera espasa de l’esquí alpí femení de la FAE, Mireia Mimi Gutiérrez. La va dir en el seu comiat. Allà on va donar la sensació d’alleujament. Llavors em vaig recordar d’una frase d’André Gomes (el Barça el va fitxar per 35 milions d’euros fixos al València): “Tinc por de sortir al carrer, em fa vergonya.” La pressió el va superar. “Potser la paraula no sigui la més correcta, però es va tornar una mica infern perquè vaig tenir més pressió. Pensar massa em fa mal perquè penso en les coses dolentes.” Mertesacker, 104 partits amb Alemanya i ex-Arsenal va confessar: “Degut a les expectatives de la gent vomito abans dels partits. Una vegada, abans del xiulet inicial, vaig tragar bilis tan fort que em van plorar els ulls.” Sembla que tots els ve de cara, però això no deixa de ser una falsa realitat. Cada esportista és un món, i dintre del seu cap passen moltes coses i no s’hi val tractar-los com a una màquina per aconseguir un objectiu que ni ell mateix sap si vol aconseguir. Qui es troba en aquesta situació dins de l’elit dona la sensació que no pot escapar perquè seria com abandonar o rendir-se o un covard per no aguantar l’alt nivell, quan en realitat no crec que es tracti de rendir-se o ser un covard, sinó d’escoltar el teu cos i la teva ment per lluitar amb aquestes exigències per ser el millor. Les persones que ho deixen no es rendeixen, simplement escullen un altre rumb, altres metes. Un estil de vida que els farà més feliços per buscar els 1.000 moments bons i no pas de merda.