Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Eusebi Nomen

Eusebi Nomen

Exconseller general

 

 

1.000 persones no són 1.000 ‘borregos’




Una piulada de l’oposició va aixecar espurnes a les xarxes socials. Es referia a remugants bovins que exhibeixen obscenament el seu benestar de ramat ben encebat, un símil referent al miler de persones presents a la posada de llarg del candidat Xavier Espot al Centre de Congressos.

Uns dies després, i a la vista de la manifestació multitudinària a l’avinguda Meritxell de dilluns, un Toni Martí venjatiu, va etzibar que “a ell no se li acudiria qualificar de borregos els assistents a la manifestació”. Lleig. Un cap de Govern no pot utilitzar el terme borrego en relació als ciutadans andorrans, ni que sigui per la via de l’argúcia retòrica de la negativa.

Sr. Martí, jo era un dels no-borregos presents a la manifestació, invitat pels seus organitzadors. Li puc assegurar que l’educació i la calor dels presents s’imposava sobre el fred i el vent del carrer. I Sr. Martí, deixi’s estar de borregos i reconegui que va ser una mostra de civisme, de responsabilitat, de llibertat i de fermesa de la ciutadania andorrana davant del tarannà absolutista de DA i dels problemes socials creats per les seves destructives reformes.

Si vostè hagués parlat amb manifestants de dilluns, com vaig fer jo, s’hauria adonat que moltes persones veuen clarament:

1. Que avui el problema no està entre patrons i assalariats ni entre funcionaris i administració. Que avui DA ha tret poder adquisitiu a tothom, ha llevat drets a tothom, ha complicat la vida a tothom, aglutinant tots els conflictes de classe en un conflicte central: el conflicte entre poble i poder absolut. Un poder que sols supera la seva incompetència amb la seva maldat. A la manifestació hi havia assalariats del privat, funcionaris del públic, petits empresaris, treballadors autònoms, jubilats, professionals liberals, botiguers... tothom. Una manifestació transversal de persones fartes de ser els administrats d’una mala administració.

2. Que DA ha sostret el poder de decisió del poble sobirà andorrà per lliurar-lo gratuïtament a institucions foranes a qui no vota ningú. Que DA, amb l’excusa de mandats d’institucions estrangeres, està orgullosa d’haver destruït els pilars econòmics i els recursos socials d’Andorra. Que els dirigents de DA tenen tant ego i tan poca capacitat que posen les felicitacions dels importantots de fora per davant del benestar dels ciutadans de dins.

3. Que el poder absolut de DA ha destruït la separació de poders, eliminat els mecanismes de frenada de disbarats. I el poble està pagant –amb calaixos buits, neveres buides i arbres de Nadal orfes de regals– els disbarats d’un poder absolut des-fermat.

4. Que quan la nevera està buida i els ingressos no permeten pagar el lloguer, siguis assalariat, autònom, empresari o jubilat, surts al carrer.

5. Que DA pot tenir 5.000 vots encebats i pot tenir 1.000 persones aplaudint la posada de llarg del successor. Però a les pròximes eleccions hi haurà unes 27.000 persones amb dret a vot, o més. I moltes persones són molt conscients que la veritable manifestació serà el dia de la votació. Quan les pancartes esdevinguin paperetes dins les urnes i el poble pugui fer fora els absolutistes.

6. Que moltes persones veuen el candidat continuista Xavier Espot com un ministre del Govern que ha destruït pilars econòmics. Com un dels autors dels greus problemes socials actuals. Que el veuen com el fill de casa rica farcit de pisos a qui ja li va bé l’apujada de lloguers. Sempre atent, amb posat seriós i amb discurs polit, però confonent drets amb almoines i incapaç de generar un model econòmic solvent i garant dels drets socials. Un ministre d’Afers Socials que ha creat el maquiavèl·lic cercle viciós del repartiment de bocinets de caritat a qui s’ha vist obligat a trucar a la porta del ministre d’un Govern que, alhora, és qui ha creat el problema social. Com la clàssica esposa del banquer maquiavèl·lic del segle passat, que dedicava el seu temps lliure a una organització social per donar almoines a aquells que el marit arruïnava.

Amb el seu vot, el 2019 pot ser un any molt millor que el 2018. Bon Nadal a tothom!

Comentaris: 2

Comentaris

Contundent article, senyor Nomen. Ben cert el que exposa.
Andorra està passant una dura transició, passar de ser un petit país sobirà a ser una simple comarca de la decadència espanyola.
La història explica que quan un país petit perd la seva neutralitat veïnal perd la seva capacitat de decisió, una lliçó ben apresa per a la resta de petits països europeus.
Algú va decidir – o va ser forçat - fer cas a les directrius interessades d’una part sense tenir la suficient lucidesa ni capacitat estadista d’intentar no perdre la neutralitat en cap moment.
Les conseqüències són evidents. L’altre part del co-principat ha plegat veles, ens ha deixat a la bona de déu, i els territoris geogràfics propers – d’un costat i altre - s’han desil·lusionat amb la postura, fet que ha comportat que els nostres principals pilars bàsics econòmics estiguin trontollant. No ens enganyem, que els caps de setmana s’omplin les carreteres i hotels de “dièsels” no solucionen el nostre problema de benestar nacional. Sense cap ànim d’ofensa, els “dièsel” contaminen, fan soroll i gasten poc.
La sortida al conflicte identitari andorrà no serà gens fàcil, s’acosten anys molt complicats pel principat. Per una banda, els poders monàrquics i eclesiàstics del centre peninsular ja no voldran perdre el seu control; per l’altra banda no som un país confiable, no tenim decisió pròpia, fet que aturen possibles inversions estrangeres. Depenem exclusivament de decisions que es prendran a Madrid i a Brussel·les. Mals presagis tenim al davant.
S’acosta mal temps. Venen corbes, companys.

Votem a qui votem estem sentenciats a ser un poble fronterer sense cap interes.
Gracies a la politica dels andorrans de souche, patanegra, ha quedat plasmada la nostra incapacitat per fer del nostre pais, un lloc modern petit i flexible per els inversors seriosos....
Aixo s'ha acabat, ni amb el NO ESPOT ni ningú pot camviar la tendencia a baixa dels visitants, a la baixa dels clients de la banca, els visitants a la baixa de les botigues, per cert totes iguals i massa a prop dels supermercats perque siguin ''trendys''....aixo es el que passa amb persones tancades i massa poc acustumades a la competencia real. Adeu Andorra, no cal ni anar a votar.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic