L’altre dia vaig llegir que aquest juny es compliran 120 anys de la patent del primer instrument electrònic, el Telharmonium, inventat per Thaddeus Cahill, un advocat que en el temps lliure feia aparells elèctrics: estem parlant de finals del segle XIX, de l’època de Tesla, Bell i Edison, de l’origen de la nostra era.

Com a bon prototip, el primer Telharmonium pesava 7 tones; el segon, 200. Era el primer instrument que podia sintetitzar sons similars als dels instruments de l’orquestra, però per aconseguir-ho calia omplir una habitació de cables elèctrics, alternadors, rodes de to i dinamos. Amb tot, el que més m’ha sobtat és que transmetia el so a través de cable. En aquella època no existien amplificadors tal com els coneixem ara i per transmetre el so a l’exterior calia connectar al final del cable una sèrie d’embuts, o corns, perquè l’amplifiquessin, una mica com els primers gramòfons. Tot i que l’objectiu del seu inventor era un altre –el que va donar rendiment econòmic a l’invent–, podríem dir que va ser el precursor de l’Spotify, i m’explico: Cahill va contractar intèrprets perquè toquessin aquest instrument, que constava de fins a quatre teclats, cadascun amb una veu del conjunt musical diferent, i feien actuacions en directe que a través del cable i per la xarxa de telefonia es podien escoltar des de casa per una mena d’altaveu de telèfon... sempre que fossin subscriptors del servei. Molts hotels van contractar el servei de, diguéssim, fil musical que oferia Cahill. D’aquí el prefix tel de l’instrument. Cahill també va construir a Nova York el Telharmonium Hall per a actuacions amb aquest fascinant instrument electrònic.

L’arribada de la ràdio i la popularització del gramòfon van fer que els serveis a distància no fossin necessaris i l’empresa va fer fallida. Desgraciadament no hi ha cap enregistrament del so del Telharmonium, tot i que els articles de l’època deien que era pur i clar. El 1929, Laurens Hammond en va copiar els principis i a partir del sistema de rodes de to –Tone Wheel– va construir un orgue famós per la versatilitat: s’utilitzava tant com a orgue d’església com a instrument de rock que van popularitzar Deep Purple i Emerson, Lake & Palmer.

Aquest va ser el primer de tots, i fins a dues dècades després no va aparèixer un altre instrument electrònic digne de menció, el Theremin. Un amic meu que en té un diu que és l’únic instrument musical que no es toca: l’instrument sona a partir de l’aproximació de les mans a dues antenes. L’aparell genera un senyal acústic que varia segons la proximitat de les mans a les antenes, però si toques alguna antena deixa de sonar. És el famós so de la cançó Good Vibrations, dels Beach Boys.

I a partir d’aquí ja tot fa baixada, la música popular va fer que els enginyers s’interessessin pels instruments electrònics, que s’han convertit en el centre i l’origen de pràcticament tota la música popular que es fa actualment. Robert Moog, Alan Robert Pearlman, Tom Oberheim van revolucionar la música als anys seixanta, però tot va començar amb el Telharmonium ara fa només 120 anys.