1721: la pesta pot arribar a Andorra

Segueix el confinament per a la majoria de ciutadans per un virus, la Covid-19, que ha capgirat el món. Els nostres avantpassats, tot i no tenir uns mitjans de comunicació ràpids, havien de fer front a la incertesa que assolava la població, que veia amb preocupació la propagació de la pesta originària de Marsella que s’havia iniciat el 1720.

El 25 de juliol del 1721, en Consell manat i amb campana tocada, el Comú de Sant Julià de Lòria es reuneix per resoldre la petició de la Vall (el Consell General) per la subsistència de l’oficial que està de guàrdia pel contagi a la vila d’Andorra. Es requereix un matalàs, dues flassades de llençols, quatre tovallons, quatre coixineres amb dos coixins, dues tovalles de taula, dues tovalloles i una màrfega (sac que serveix de matalàs). El Comú resol que “la roba blanca sigui mudada per mesades” advertint que “tothom a qui tocarà llençol o tovalles de taula que sia brim y bores sota el cot de la terra”. Així doncs, donaran un llençol Martí Bonet, el  Mas d’Alins, Miquel Verdager i Andreu Bons. A més, el Mas d’Alins donarà una tovalla de taula i Jaume Baxench, una tovallola i dos tovallons. Per acabar, Francisco Escabrós farà arribar dos coixins.

A Ordino, el Consell de parròquia es reuneix el 19 de setembre del 1721 per atorgar l’arrendament de l’hostal de Llorts al nomenat Cabanes. Se li deixa dues càrregues de blat i aquest ha de tenir pa i vi a més de la resta de manteniments establerts en la taba. El que és interessant és que se li demana que no aculli cap foraster que sigui francès i cap persona que vingui del país veí. 
A Catalunya també s’havien pres mesures. L’edicte general tocante a sanidad per preservar el territori de la pesta o contagi està signat per Francisco Pío de Saboya, marquès de Castel Rodrigo –seguit d’un reguitzell de títols nobiliaris i distincions–, governador, capità general de l’exèrcit i Principat de Catalunya. S’estableixen les mesures per evitar el contagi i es recalca que augmenten i reforcen els controls per evitar la introducció furtiva de persones i mercaderies per totes les fronteres del territori que limitin amb França. Els veïns han de tenir les portes i finestres baixes tapiades o tancades, de tal manera que no hi pugui haver comunicació exterior i es multiplicarà el nombre d’inspectors de paisà per evitar l’extensió del contagi. Es fa menció a la Vall d’Andorra i sobretot el decret estableix que s’ha de prestar especial atenció amb les zones obertes limítrofes de territori amb Canillo, Soldeu, Llorts, la Massana i Pal.

Finalment, com a curiositat, tenint en compte que els correus de França introdueixen diferents porcions de pèl o cabell per a perruques essent un gènere que es passa fàcilment amagat, es mana registrar els correus amb cura i especialment els seus vestits i plecs sospitosos, atès que els cabells poden ser de moltes de les persones que han mort del contagi.