Tot i així, el diumenge al matí es va viure un altre moment d’inquietud. Segons conten a en Gil Riba, els consellers destituïts havien fet circular pels pobles una mena de convocatòria per a la celebració d’un mitíng. Però el míting no s’arribà a celebrar atès que a la convocatòria acudiren  només uns set o vuit individus. A la plaça d’Andorra la Vella també els van acompanyar uns vuit o deu gendarmes francesos que quedaven en guàrdia per observar que hi hagués ordre.

No hi havia temps a perdre i dilluns al matí fou fixat a la porta de les sis parròquies un manifest del veguer francès que deia:

“Per ordre dels coprínceps d’Andorra i en virtut dels poders extraordinaris que m’han estat conferits, poso a coneixement dels habitants de les Valls:

Per sentència del Tribunal de Corts del 10 de juny darrer, el Consell General fou destituït encara que alguns dels seus membres no haguessin tingut responsabilitat en els actes que realitza el Consell per motius que han estat corregits ara en el decret del 17 de juliol darrer, el qual permetia posar en clar qui eren els autors dels acords del consell i els que s’hi oposaven. I aquesta sentència hauria estat més severa d’haver-se portat al Tribunal de Corts totes les queixes contra el Consell, cosa que no as féu en atenció a què el senyor copríncep es reservava imposar altres sancions en un pròxim esdevenidor.

La sentència esmentada del 10 de juny fou executada per decret de les Delegacions permanents del 17 de juliol darrer i els síndics i el Consell General impediren l’execució. I feren amenaces i s’entestaren a provocar aldarulls, resultats que haurien aconseguit si els veguers no s’haguessin comportat amb la calma i serenitat inherents al sentiment del decret i l’autoritat per renunciar a fer ús de la força malgrat tots els seus ressorts en bé de la pau i de l’apaivagament dels esperits.

El síndic i el Consell general estava destituït de llurs funcions del 29 de juliol del 1933 ençà. Tots els actes administratius que hagi pogut realitzar del dia esmentat ençà són il·legals i nuls.

Per aquest motiu SE el ministre francès de Relacions Exteriors i més tard el mateix copríncep francès personalment es negaren a atorgar les audiències que els foren demanades pels delegats del Consell General destituït.

Les il·lustríssimes delegacions han tingut en compte especial d’evitar tot el que pogués provocar violències i molèsties al poble andorrà. En efecte, la missió dels coprínceps és tota de tutela i de pau. Llur desig és apartar tot el que pugui portar divisions entre els mateixos andorrans. Llur objecte és assegurar l’administració recta i honrada impedint que continuessin els greus i molts abusos que s’han comès en el curs d’aquests darrers anys. Els autors dels quals havien esperat quedar impunes, gràcies a estratagemes, violències i amenaces; no dubtant àdhuc a recórrer al concurs de gent intrigant i d’estrangers sense responsabilitat.”