1933, tropes franceses a Andorra (i 3)

I seguim amb el manifest del veguer francès que recalca:

“Mai no ha estat intent dels coprínceps immiscir-se en els detalls de l’administració local ni en les lluites polítiques dels partits. Llur missió tota desinteressada és més altra i més noble. I estan resolts a portar-la a cap amb tots els mitjans de què disposin.”

“El decret del 10 de juliol de 1933 ha expressat la conformitat dels senyors coprínceps a l’adopció de reformes democràtiques desitjades per al país sense alterar profundament la Constitució andorrana.”

“S’ha volgut deixar transcórrer alguns dies d’ençà dels darrers esdeveniments per tal de donar al poble el temps suficient per reflexionar sobre ells i llurs possible conseqüències. Però ja ha arribat el moment de posar terme en interès d’Andorra a una situació política completament irregular.” 

“En conseqüència, i en virtut dels poders que han est atorgats,  DECRETO:”

“1. Les eleccions per al Consell General tindran lloc els dijous dia 31 d’agost actual.”

“Els comuns procediran immediatament a la publicació dels noms de tots els andorrans majors de vint-i-cinc anys i residents a Andorra els quals eren electors.”

“Podran ésser elegits per al Consell General de les Valls tots els andorrans majors de trenta anys  residents habitualment a les Valls. La publicació d’aquestes llistes acaba el dia 27 d’aquest mes a les sis de la tarda.” 

“Les reclamacions podran ésser presentades els dies 28, 29 i 30 següents, als cònsols de les parròquies, els quals decidiran segons llur responsabilitat.”

“Una reforma més completa i estudiada de la llei electoral serà decretada ulteriorment, un cop consultats els representants legals del poble andorrà.”

“2. Els molt il·lustres senyors veguer francès i episcopal, designats comissaris extraordinaris per a l’administració provisional de les Valls, exerceixen aquestes funcions fins a la designació de nous síndics per al Consell General elegit.” 

“Quedarà també a Andorra la força de policia que ha vingut de les Valls per mantenir el lliure vot de tots en les pròximes eleccions i auxiliar la legítima autoritat dels coprínceps. El Govern francès espera poder reiterar-la de seguida, després de fetes les eleccions.” 

“Faig un crida al seny del poble andorrà perquè vetlli per la puresa i llibertat del sufragi universal, garantia de l’autèntica voluntat popular. Li aconsello que resideixo totes les provocacions interessades i que resti sord a totes les incitacions falses, insidies i males intencions publicades sota la forma d’anònims, procediment del tot menyspreable i indigne de ciutadans dignes i conscients.”

“Només cerquem el bé d’Andorra, la seva bona fama i el seu prestigi davant el món civilitzat.”

“Visca Andorra!”

“Andorra la Vella, 19 d’agost 1933. El veguer Henri Samalins.”

Així acaba el relat d’aquells primers dies de l’arribada del destacament de gendarmes a Andorra.