‘1984’

Fa uns dies escoltava el programa de ràdio de Jordi Basté, El Món a Rac 1, en què analitzaven el canvi de paradigma que estem experimentant pel que fa a la llibertat d’expressió. Havien preparat una llista de cançons, moltes dels anys 80, que segurament avui serien motiu perquè les presons espanyoles estiguessin superpoblades. Per descomptat, la majoria de les lletres eren de grups de rock o punk, espai que segons sembla, ara ocupa el rap.

Aquesta última setmana vam poder veure com retiraven una obra a ARCO, censuraven un llibre i condemnaven a més de tres anys de presó a un músic. És cert que les lletres de Valtonyc són fortes, però no són molt pitjors que les que apareixien en la llista esmentada anteriorment.

Els fets se succeeixen uns darrere els altres i, si bé són interpretables –com gairebé tot en aquesta vida–, evidencien un sistema polític i judicial intolerant i que va camí de convertir-se en immadur.

Perquè només la manca de maduresa fa que visquem en un món, en ple 2018, on es condemnen les opinions contràries, encara que siguin dures. Tot sigui per mantenir les formes.

Així, les noves generacions creixen emocionalment febles, abrigallades dins la bombolla del políticament correcte, en què tot ha de ser suavitzat i segurament res ni ningú els podrà fer sentir malament, perquè és millor crear-los una imatge irreal de la vida, que ensenyar-los a moure’s en segons quines situacions.

Si una societat no permet que l’art qüestioni les institucions establertes, hi ha alguna cosa que no va bé. I fa força temps ja que aquest “alguna cosa” va perdre el rumb.

L’enlairament de les xarxes socials, amb la consegüent entronització de les seves veritats de 140 caràcters, està fent, cada dia més, que qualsevol se senti amb el dret d’ofendre, encara que no sàpiga de què. Al cap i a la fi, això és el que menys importa.

Exèrcits de tertulians jutgen l’ús de determinades paraules, com si fossin llicenciats en semiologia i, després, quan parlen et deixen anar un tinc que fer i es queden tan amples. Benvinguts al circ del superflu, en què l’únic que interessa és fer-se viral, del contingut ja se’n preocuparan més endavant.

Ara, el Gran Germà ens observa. Qualsevol cosa que diguis podrà ser utilitzada en contra teva. I serà utilitzat, no ho dubtis. Així que pensa bé abans de parlar, escriure o crear qualsevol cosa, perquè aquí fora t’estaran esperant amb la pell molt fina. Perquè no importa absolutament res del que diguis, sinó com ho diguis.

Recorda les paraules del gran escriptor George Orwell en la seva obra 1984: “El més característic de la vida moderna no n’era la crueltat ni la inseguretat, sinó senzillament la buidor, l’absoluta falta de contingut”.