L’any 2017 neix una Andorra nova. No vol dir millor ni pitjor. Simplement, molt diferent i amb uns canvis que provocaran guanys per a uns i pèrdues per a d’altres.
Es podia haver creat una nova Andorra en què la majoria dels ciutadans haguéssim obtingut millores econòmiques i socials que haurien ajudat a millorar la qualitat de vida de tothom. Es va intentar, es van aportar solucions alternatives, s’ha avisat insistentment dels errors en els quals queien els nostres legisladors i l’executiu. Però els electors van apostar cegament i van revalidar a les urnes una majoria parlamentària i un Govern que han portat Andorra fins a un 2017 en què es confirmaran els fets següents:
1. Inici de la fi del sector bancari andorrà. La revifada econòmica que Andorra ha tingut a finals del 2016 s’explica en gran part pel turisme financer que ha pujat per retirar diners, tancar comptes, vendre immobles i desfer altres inversions. Durant el 2017 els clients que quedin amb saldos inferiors a un milió hauran de pujar a tancar comptes i això donarà una certa alegria comercial fins al darrer trimestre de l’any. Moment en què agafarà força la nova realitat bancària. Per tant, els clars guanyadors durant el 2017 seran altra vegada els joiers i altres comerciants d’articles de luxe, els advocats i els gestors que ajudin a crear societats pantalla per camuflar els comptes. Un fet confirmat per l’aclaparador ridícul que ha fet la Uifand amb la seva comunicació contra aquestes pràctiques per immediatament retirar-la. Seguint el mandat de qui realment controlaria la Uifand. Un fet que evidencia que la Uifand estaria lluny de ser independent. Però, compte!, aquests comerços de luxe seran uns guanyadors temporals donat que entraran en crisi l’any 2018 amb la desaparició total del turista financer. Els grans perdedors seran els empleats de banca a Andorra. Les entitats bancàries andorranes es veuran obligades a fusionar-se per reduir estructures al mateix ritme que veuran com es redueixen els fons gestionats a Andorra, amb independència que augmentin (o no) els gestionats per la banca andorrana fora d’Andorra.
2. Inici de la fi del sector tabaquer. Les noves normatives sobre ingressos de diner efectiu als bancs, l’intercanvi automàtic i l’evident fi de l’acord duaner que comporta l’acord d’associació amb la UE portaran a una progressiva reducció del sector tabaquer a finals del 2017. Que s’evidenciarà durant el 2018. El perdedor directe serà el camp andorrà, que esdevindrà inviable, amb la corresponent destrucció social, mediambiental i paisatgística del país. Els perdedors indirectes serem tots els ciutadans andorrans donat que avui el tabac aporta un terç dels recursos de l’Estat.
3. Canvi de model de la sanitat, de la funció pública i dels comuns. La destrucció de riquesa que implicarà el principi de la fi dels sectors financer i tabaquer comportarà les majors retallades mai vistes. És evident que les nostres autoritats tindran un 2017 molt mogut. Optaran per fer canvis legislatius per retallar els actuals drets de comuns, de funcionaris i de tots els ciutadans que ens beneficiem de la sanitat i de les pensions. Aquí no hi ha guanyadors, sols perdedors, i moltes persones veuran com les seves vides canvien a pitjor.
4. Acord d’associació amb la UE. Darrerament he visitat bons amics a diferents llocs, però sobretot vull destacar la informació obtinguda a Brussel·les i a Mònaco. Andorra està perdent unes grans oportunitats perquè està donant prioritat als interessos d’uns banquers que aspiren a guanyar molts, moltíssims diners si aconsegueixen el “passaport financer UE” per al seu banc, amb l’aspiració de fer una sortida a borsa del banc. De forma que les seves accions es contractarien en el mercat de Londres, Madrid o Frankfurt. Aquests propietaris de bancs andorrans necessiten que Andorra signi un acord d’associació amb la UE que inclogui la lliure circulació dels serveis bancaris, que els bancs andorrans puguin establir sucursals i oferir els seus serveis i productes financers en el mercat de la UE. És a dir, obtenir el “passaport financer”. Per aconseguir-ho, Andorra haurà de cedir l’acord duaner, haurà de posar un IVA mínim del 15%, haurà de modificar les franquícies i haurà d’obrir, almenys en part, la lliure circulació de persones.
DA està massa controlat pels interessos d’uns pocs, poquíssims, banquers que sols aspiren a treure a borsa les accions del seu banc i obtenir plusvàlues personals de milers de milions d’euros. De l’acord d’associació que plantegen Martí, Cinca i Saboya en sorgiran els grans guanyadors d’Andorra, que seran unes poques famílies banqueres. Els grans perdedors serem els qui haurem de suportar la fi del sector tabaquer, l’IVA del 15%, la caiguda dels sous per la lliure circulació de persones i el retorn de la necessitat d’emigrar dels nostres joves.
Ningú a Brussel·les ni a Mònaco entén l’actual posició negociadora d’Andorra ni les presses de les nostres autoritats.
A Brussel·les, tothom sap que durant el 2017 no es prendrà cap decisió important ni es plantejarà cap cessió en cap negociació amb Andorra. Els motius són molt clars. La primera i única prioritat de Brussel·les per al 2017 es diu Brexit. Necessiten definir com es fa la sortida del Regne Unit, si és que finalment es fa. I, sobretot, necessiten definir com serà la nova relació entre el Regne Unit i la UE. En aquesta situació, ningú a Brussel·les plantejarà uns avantatges per a Andorra donat que immediatament el Regne Unit exigiria el mateix tracte. A més, durant el 2017 tindrem les eleccions a França i a Alemanya i cap alt funcionari se la jugarà en període preelectoral.
A Mònaco no entenen el suïcidi econòmic i social que Andorra està cometent. Per exemple, Mònaco no entén que a Andorra, amb els comptes bloquejats del 20% del sector financer, es faci l’intercanvi automàtic amb efectes des del primer de gener del 2017 per als comptes de més d’un milió. Mònaco, per exemple, el primer de gener del 2017 sols farà l’intercanvi automàtic per als nous comptes bancaris. L’intercanvi per als comptes existents sols s’aplicarà amb efectes a partir del dia 1 de gener del 2018. Volen donar temps, guanyar la confiança dels clients o obrir noves oportunitats.
Mònaco ha sabut treure un enorme profit de l’intercanvi automàtic i en aquests moments, mentre el diner surt d’Andorra, estan entrant a Mònaco importants fortunes. Els seus bancs gestionen a Mònaco cinc vegades més diners que els que gestionen els nostres bancs a Andorra, l’immobiliari per a estrangers ja supera els 50.000 euros per metre quadrat, no tenen endeutament, els funcionaris no han de patir, els pensionistes tampoc i la seva sanitat és robusta. Andorra va cometre el gran error de posar IRPF i apostar per un model fiscal que volia beneficiar les societats andorranes com a vehicle de deslocalització dels beneficis d’empreses internacionals. Mònaco va apostar per atreure els empresaris, les persones físiques, amb un model fiscal que avui dia segueix sense tenir IRPF i que no molesta els veïns amb puerils models fiscals de societats per deslocalitzar la tributació. Permeti’m recordar el que ja anunciava en articles de fa més de dos anys: “Amb les mesures antiabús dels CDI i les noves mesures BEPS que la UE i l’OCDE aplicaran a partir del 2015 per evitar el dúmping fiscal, les societats andorranes no podran efectuar els dúmpings fiscals pels quals va apostar Govern...” Un anunci que s’ha confirmat i actualment l’obertura econòmica s’ha limitat a societats que fan competència oferint serveis dins d’Andorra. Un fracàs total. I l’IRPF ha tancat les portes a les grans fortunes.
En resum, durant el 2017 els grans beneficiats seran els banquers que volen aconseguir el passaport financer amb la intenció d’obtenir grans plusvàlues. Es beneficiaran temporalment alguns comerciants, hotels i restaurants de luxe dels darrers moviments del turisme financer. Els grans perdedors seran el camp andorrà, els empleats de la banca, els funcionaris en general (Govern, comuns), pensionistes i beneficiaris de la CASS i, evidentment, els nostres joves, que hauran de tornar a emigrar per tenir futur.
Espero equivocar-me i que tots tinguem un bon any 2017!
