2021 per als emprenedors

En una publicació del país reflexionava fa uns dies sobre la transformació digital. És un tema del qual no em canso de parlar amb la mateixa insistència amb què els polítics ho acostumen a incloure entre les seves promeses electorals. La diferència és que jo el mantinc a la meva agenda de reclamacions pertinents i els governants un cop s’hi instal·len ho acaben desplaçant de la seva llista de prioritats. El resultat, tots ho patim, és el manteniment d’un sistema ineficient sense data de caducitat.
Ja he dit que no em canso d’insistir en aquesta qüestió i per sort, després de llegir els comentaris crítics i amb criteri d’aquell article, no soc l’únic que posa fil a l’agulla sobre la necessitat imperiosa de portar a terme aquesta transformació digital. Hi havia qui referia com els projectes “una mica out of the box a Andorra es converteixen en quimeres” o a la pèrdua d’oportunitats de negoci real que suposa que les nostres empreses,  en contractin d’estrangeres: “Els inversors escolten més projectes de fora que els d’aquí”.
“El sector públic ha d’ajudar a millorar la productivitat del sector privat i evidentment del públic, i l’eina més a l’abast no és altra que la innovació.” Aquestes motivadores paraules les signava el nostre actual ministre de la presidència, el Sr. Jordi Gallardo, en aquest mateix rotatiu. Però és clar, va ser tres anys enrere, i com a promesa preelectoral vestia bé. Llavors deia que “parlar i pensar en productivitat, innovació i competitivitat hauria de ser una prioritat de país a llarg termini, però també a curt termini”. I com a recepta guanyadora per aconseguir-ho assenyalava la necessitat de donar suport i fomentar els projectes “innovadors” del sector privat: “No parlem exclusivament de diners, sinó d’incentius fiscals, i d’una agilitat administrativa i seguretat jurídica creïble, que permetin captar l’atenció de noves empreses estrangeres, ajudar les existents i també incentivar els emprenedors”. 
Precisament, els emprenedors tampoc no parlem exclusivament de diners quan reclamem ajudes per millorar la nostra productivitat, afavorir la innovació i augmentar la competitivitat. I ja ens aniria bé que aquestes consignes tan encoratjadores d’incentivació fiscal i d’agilització administrativa no quedessin en promeses electoralistes.
Coincidim amb el ministre Gallardo en la importància del sector públic com a motor per a aquestes millores que passen, inevitablement, per la transformació digital. I més encara, en aquest nou context on a la competència directa dels nostres negocis i comerços no els preocupen les fronteres físiques, perquè es mou en un mercat digital global. 
Fa cosa d’un any i mig, les empreses andorranes (les de més de deu treballadors) rebien una estirada d’orella en forma de suspès en transformació digital. En un estudi efectuat per Iniced, MoraBanc i la Cambra de Comerç, obtenien una nota de 2,8 sobre 10. Però alhora també hi havia marge per a l’optimisme. Moltes societats van manifestar la intenció de revertir aquests resultats amb la posada a punt d’aquesta transformació que s’ha vist agilitzada i percebuda com a imprescindible amb la pandèmia i la necessitat d’adaptar-se al treball a distància. 
I ara que hem deixat enrere la resistència al canvi o les visions anacròniques d’entendre la nova economia, ens trobem amb un coll d’ampolla que ens impedeix progressar. I tornaré a fer referència a la mateixa paradoxa de sempre: tenim un país totalment connectat amb xarxes de fibra òptica on hem de fer cua a l’Administració per complimentar una gran part dels tràmits. I és cert que fer-los online no ens farà augmentar la xifra de negoci, però sí que ens permetrà centrar les nostres energies a tirar endavant. 
Necessitem reservar les nostres energies i enfocar-les adequadament, ara que a les acaballes d’aquest any tan nefast, l’horitzó ni molt menys sembla que s’hagi d’aclarir. I una manera de trobar el camí clar és amb administracions que el recorrin al nostre costat amb un full de ruta transformador, clar i consistent, i no des dels marges postelectorals.