22, 15, 11...

En espera que, amb més distància i després dels dies de descans volgut, des de l’executiva de Demòcrates per Andorra es faci una anàlisi amb més profundidat dels resultats electorals de diumenge passat, sí que algunes veus taronja ja han advertit que la xifra d’11 consellers generals ha de servir de toc d’atenció i que cal prendre’n nota.

I és que sembla prou evident que l’onada taronja es troba en fase de retrocés i que molt poca cosa queda de l’embranzida amb què va entrar a la cambra parlamentària el 2011. En tres comicis DA ha passat de 22 consellers generals ara fa vuit anys, als 15 del 2015 i finalment als 11 que els van atorgar els ciutadans encara no fa una setmana, un escenari que ni tan sols consideraven les previsions més pessimistes de la formació, que com a mal menor esperaven obtenir 13 parlamentaris i poder tancar un acord amb Ciutadans Compromesos per assegurar l’estabilitat de la legislatura.

Tenint en compte que en poc més de set mesos hi haurà eleccions comunals, i malgrat que no s’acabin de poder comparar del tot els dos processos electorals, atesos els resultats obtinguts a les parròquies centrals és lògic que es cridi a prendre nota del missatge enviat pels ciutadans i es vulgui fer propòsit d’esmena. Més o menys quelcom similar es va sentir el 2015 quan es van perdre set consellers generals, tot i que aleshores aquelles paraules de bones intencions van quedar simplement en això, en paraules. Era cert que ja no es tenia una majoria fins i tot per canviar la Constitució s’hi hagués volgut, però com que es mantenia la majoria absoluta es va continuar fent tot menystenint la resta de formacions i, de retruc, bona part dels ciutadans.