Vivim en l'era daurada de les llistes absurdes amb denominació d’origen. Andorra lidera el consum mundial de formatge per habitant, som el quart país amb més rotondes decorades amb escultures que no tothom entén. El lideratge mundial no s’acaba aquí, per treure pit d’orgull patri, a la manera d’un gall fer pirinenc, som capdavanters en tabaquisme, en densitat de vehicles per llar, en...
Potser aquests rànquings no són prou il·lustratius per radiografiar el país. Però hi ha estudis per a tot; fins i tot aquells científics tan audaços que van decidir analitzar els símptomes de la menopausa seleccionant una mostra composta exclusivament per homes. Un èxit metodològic sense precedents que a moltes dones no ens va agafar de nou.
Enmig d'aquesta disbauxa de mètriques intermitents, de tant en tant ens cau al damunt un rànquing que sí que pretén mesurar coses serioses. És el cas del Rainbow Map de ILGA-Europe, l'informe anual que avalua la salut de les lleis i polítiques destinades a protegir els drets de les persones LGBTI a 49 països d'Europa. I allà, entre xifres i gràfics acolorits, trobem el nostre estimat Principat còmodament instal·lat en la posició 23a, amb un aprovat raspadíssim del 43% d'acompliment.
La xifra del 43% no és cap casualitat, sinó el reflex –per descomptat– de mancances legislatives. El mapa d’ILGA-Europe treu les vergonyes d'Andorra en indicadors molt concrets. Seguim suspenent de forma clamorosa en la protecció de la integritat corporal de les persones intersexe, cosa que permet encara intervencions mèdiques i quirúrgiques innecessàries en menors d'edat sense el seu consentiment format. A més, patim d'una debilitat alarmant en les lleis de delictes i discurs d'odi, que no cobreixen de manera explícita i amb tota la contundència necessària els motius d'orientació sexual, identitat de gènere o característiques sexuals, deixant el col·lectiu en una situació de clara vulnerabilitat jurídica.
Anem a la comparativa amb els veïns, aquest esport nacional que tant ens agrada. Si mirem a l'oest de la península, Portugal ens avança amb un sòlid 67%. Si mirem al nord, França treu un discret però superior 60%. Però el cop de realitat definitiu ens ve del sud. Espanya ha escalat fins a la primera posició del rànquing europeu, aconseguint un aclaparador 89% gràcies a reformes legislatives contundents en matèria d'igualtat i despatologització trans. Mentrestant, nosaltres, patim els llimbs burocràtics, l’estancament crònic i una prudència atàvica, i ens consolem pensant que estem a prop de la mitjana continental. "Podria ser pitjor", que dirien els gallecs. Podríem ser Itàlia, que naufraga a la cua amb un 24%. Quin gran consol.
Ironia o no, juguem en el camp de la mediocritat. Tant és si el que hi ha sobre la taula són els drets humans, la dignitat humana, la igualtat real o la protecció contra la violència o la discriminació. 
No intentar ser el número u ja és un fracàs.