Demà és 24 de desembre, la nit de Nadal. Sí, ja sé que us n’heu adonat, portem un mes de llumetes, d’anuncis de colònies, de poblets i mercats nadalencs. Ei, no penseu que em disposo a fer un article sobre la llauna de les festes i el seu reclam consumista. Vagi per endavant que un servidor ha fet sempre mans i mànigues per adaptar-se a aquestes dates tan entranyables. Em vaig quedar calb per assemblar-me al senyor de la loteria i bufar felicitat amb la mà estesa. Vaig marxar un any sencer de casa per poder tornar la nit de Nadal i que als pares se’ls il·luminés el rostre en intuir que era jo qui trucava a la porta, com passa als anuncis de la televisió. La llàstima és que ja s’havien acostumat a viure tranquils i no va ser precisament d’alegria la cara que van posar quan vaig seure a taula. A més, vaig tornar tan afamat que em vaig cruspir la safata sencera d’El Lobo, que buen turrón (per cert, m’agradaria saber quins eren els altres noms i eslògans que va descartar el publicista abans de triar aquests).

Pel que fa a les nits de Cap d’Any, he recorregut totes les discoteques des de Salses fins a Guardamar i de Fraga a Maó, com va dir l’Òscar Ribas a l’ONU, encara que ell em sembla que es referia a una altra cosa. Nits inenarrables a l’Àmbit d’Erts o al Big Ben de Mollerussa, mon amour. Jo he vist i he fet coses la nit de Cap d’Any que vosaltres no podeu ni imaginar: he llançat boles de neu a la Mari Pau Huguet de TV3 al campanar d’Ordino; he vist un raig làser brillar enmig de la boira per sobre de la porta de la discoteca Kipps d’Agramunt; he contemplat naus de guerra en flames més enllà de la mítica Florida 135 de Fraga, cap a la banda dels Monegres... Bé, potser no eren naus en flames, però unes llumetes de colors intensos sí que es bellugaven. ¿Que si m’havien passat un Fortuna una mica estrany? Em sembla que sí, però no me’n recordo gaire.

Fet i fet, que tinc un currículum tan extens que em sento legitimat per concloure que la nit del 24 de desembre ens posem massa deures: fer un àpat pantagruèlic, comportar-nos com a bones persones amb tots els nostres familiars i, alhora, ser feliços. Jo proposo que demà fem un bon sopar i prou. El tema de ser feliços el podríem avançar al 24 de novembre, quan encara no s’han encès els llums, ni s’han muntat les fires i els pessebres. I pel que fa a la bondat, podríem deixar-la per al 24 de gener, que és una data que la tenim molt més buida a l’agenda (igual que les butxaques. Ha, ha!). És només una proposta, ara que és moda racionalitzar les hores de feina, no carregar de deures els nostres escolars i canviar els fusos horaris. De moment, però, demà procureu sopar amb moderació, comportar-vos bé amb tots els que seguin a la vostra taula i maldar per ser, almenys durant una estoneta, una mica més feliços. Bon Nadal a tothom!