Avui es commemora el 30è aniversari de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, el tractat internacional més ratificat del món. Aquell dia tots els estats membres de les Nacions Unides es comprometien amb la infància a vetllar i a garantir els seus drets. El món ha canviat molt aquests anys, però els drets dels infants continuen igual de vigents. El dret a la vida, a un nom i a una nacionalitat, a la llibertat d’expressió, a la privacitat, a la protecció contra la violència, contra l’abús sexual, contra el treball perillós, el dret a l’educació, a una llar segura o a l’esbarjo, no tenen data de caducitat. Els que sí que ha evolucionat són els mateixos infants i els reptes als quals s’han d’enfrontar.

Si bé s’han fet grans avenços en la supervivència infantil (la mortalitat infantil s’ha reduït un 60%), en l’accés als serveis de salut (hi ha més nens vacunats que mai), en l’assistència a escola (l’absentisme escolar ha baixat del 18% al 8%), les desigualtats persisteixen. Així, els infants més pobres tenen més risc de veure els seus drets vulnerats i a la pobresa, a la discriminació i a la marginació, amenaces que ja venen de lluny, se n’hi afegeixen de noves. I quines són? Una d’elles és l’emergència climàtica: l’augment de les sequeres i de les inundacions limiten l’accés als aliments, fet que provoca més malnutrició. Amb les temperatures pujant i l’aigua disminuint, les malalties s’incrementen. I la contaminació de l’aire provocarà lesions a òrgans en desenvolupament de molts nens i nenes. La segona amenaça són els conflictes armats.

Actualment hi ha més guerres simultàniament que els darrers 30 anys i un de cada 4 infants viu a països afectats per conflictes violents o desastres, perdent la seva infància i els seus somnis de futur. El deteriorament de la salut mental també és un repte que cal afrontar. La depressió ja és una de les principals causes de discapacitat entre els joves i els suïcidis són la tercera causa de mort entre els adolescents de 15 a 19 anys. Cal que el seu tractament sigui accessible per a tots. Un quart repte són les crisis migratòries. S’estima que 30 milions d’infants han emigrat, no per elecció pròpia, sinó perquè no gaudeixen d’una vida segura, saludable i pròspera allà on han nascut. Però les migracions forçades no tenen cap efecte positiu en els nens, sinó més aviat traumàtic. També cal trobar solució a l’augment dels infants apàtrides. No disposar d’un reconeixement oficial comporta no tenir accés a l’atenció mèdica, l’educació o altres serveis bàsics i a posar en perill la seguretat d’aquell infant. La manca d’accés a una educació de qualitat i adaptada a les oportunitats de treball del segle XXI també és una amenaça, ja que els infants d’avui treballaran en llocs de treball que avui no existeixen encara. També la seva privacitat al món digitalitzat té molts pros i molts contres, com que el vocabulari de les polítiques de protecció de dades que s’hi empra no està adaptat a ells. I per acabar, la desconfiança en la societat. En l’era de la postveritat, molts infants poden ser enganyats per ser explotats sexualment o econòmicament i cal dotar-los d’eines per reconèixer les falsedats i que creixin com a ciutadans actius i compromesos.

Ara bé, també som, i seran, la generació que pot posar remei a aquestes iniquitats. Als recursos necessaris, que hi són; a les intervencions eficients i eficaces, que ja existeixen; a la producció de dades i proves, que es tenen, que calen, hi ha un punt que és imprescindible: la promoció de la participació i implicació dels mateixos infants, adolescents i joves per buscar les respostes a aquestes amenaces, per trobar solucions del segle XXI als problemes del segle XXI. Per tant, hem de posar-nos a treballar conjuntament perquè el compromís adquirit amb els infants ara fa 30 anys continuï avançant per a la garantia de tots, i cada dret, per a tots i cada infant, estigui on estigui.