30 anys de relacions amb la UE

A finals d’aquest mes donarem per tancada la commemoració del 30è aniversari de la signatura de l’Acord comercial entre Andorra i la llavors Comunitat Econòmica Europea, tractat que simbolitza l’inici de la relació amb les institucions europees. El camí que hem recorregut al llarg d’aquestes tres dècades no ha estat pla ni en línia recta. Tampoc no l’hem fet a un ritme constant. La relació amb Europa és complexa i polièdrica. De l’exterior ha absorbit l’impacte d’esdeveniments transcendents a escala mundial, europea i francoespanyola. Des de la perspectiva andorrana, i més enllà dels set acords signats amb la UE, aquest vincle entre Andorra i Europa s’ha forjat gràcies a la visió i al treball de moltes persones que, des de perspectives ben diferents, han cregut que el futur d’Andorra no era viable sense acords amb Europa.

Des de la Secretaria d’Estat s’han dut a terme accions per recollir i difondre alguns dels fets rellevants d’aquesta relació. En destacaria dos. D’una banda, la sèrie d’infografies que han estat davant de l’edifici administratiu del Govern i que es poden visitar virtualment a la web de la secretaria d’Estat. S’hi inclouen uns gràfics temporals, algunes portades de diaris i tres documents rellevants en aquest període. Ara, i per cloure l’aniversari, hem treballat en un documental que recull el testimoni d’alguns dels polítics andorrans que han viscut i protagonitzat les diferents etapes d’acostament a Europa.

Aquest documental serà emès el dia 22 per Andorra Televisió i reconstrueix la relació d’Andorra amb la UE a través de disset entrevistes amb caps de Govern, ministres d’Exteriors, ambaixadors i altres alts càrrecs dels darrers trenta anys. És sens dubte una visió de la història, explicada des de la subjectivitat de qui l’ha viscut en primera persona i ha sostingut sobre les espatlles la responsabilitat de prendre decisions determinants per a Andorra en moments clau.

Aquest audiovisual no pretén ser un document històric en el sentit científic del terme, en tant que disciplina que estudia i narra cronològicament els esdeveniments. Seria molt difícil sintetitzar en una hora tots els elements rellevants succeïts en aquests 30 anys. El documental narra l’aproximació a Europa des del punt de vista dels successius governs, i és doncs obertament subjectiu. Cap dels episodis queden matisats ni des del punt de vista de la política internacional ni des del punt de vista d’altres actors o esdeveniments rellevants a nivell nacional. El document s’ha construït enllaçant intervencions dels 17 entrevistats de manera a redibuixar el recorregut d’Andorra cap a Europa a través del record personal d’alguns testimonis polítics, sense veus en off ni posades en escena.

Però cal anar una mica més enllà i recordar que les iniciatives polítiques que marquen la història d’Andorra es fonamenten en la feina d’anàlisi, estudi i interpretació, precisa i rigorosa, d’altres professionals que treballen entre bastidors. Em refereixo a assessors, col·laboradors i tècnics amb un alt coneixement d’Andorra, del dossier i, sovint, amb un llarg recorregut prop de les institucions andorranes. Des de la discreció, aquestes persones representen també la memòria viva de tots aquests episodis i han permès que successius governants poguessin prendre decisions tenint en compte el context del moment però també els elements clau de períodes anteriors.

Si bé la commemoració que tanquem el pròxim 28 de juny ha representat una bona oportunitat per, com indicava a l’inici d’aquest text, divulgar els trenta anys de relació entre Andorra i la Unió Europea, també ha permès als qui treballem en la negociació actual de mirar enrere per observar el camí avançat i rememorar que no ha estat lliure d’obstacles però que no tenim cap dubte que el futur d’Andorra depèn d’una associació amb Europa.