Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

6 de març: Dia europeu de la logopèdia




El logopeda és el professional qualificat i amb recursos per a l’abordatge de la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i el tractament de les dificultats o trastorns que impedeixen o dificulten el procés de comunicació.

Àrees d’actuació:

• Alteracions de l’articulació.

• Alteracions de la parla (dislàlia, disfèmia...).

• Alteracions de la veu.

• Alteracions del llenguatge oral.

• Alteracions del llenguatge escrit (dislèxia, disortografia, disgrafia).

• Alteracions del raonament matemàtic i lògic.

• Estimulació primerenca.

• Educació i/o reeducació de les alteracions auditives, sordeses.

• Rehabilitació dels trastorns del llenguatge i la parla d’origen neurològic, com ara les afàsies, demències (tipus Alzheimer) o altres malalties neurodegeneratives (malaltia de Parkinson).

• Reeducació de la deglució i la disfàgia.

• Paràlisis facials.

• Alteracions en la memòria.

Noves àrees d’actuació logopèdica:

• Alteracions del son (apnea obstructiva del son).

• Estètica facial.

Actualment la logopèdia és un grau de quatre anys, que es pot cursar a totes aquelles universitats que ofereixin la formació.

Aquest any el tema proposat pel CPLOL és la dispràxia. Des del COLA ens sumem a la difusió d’aquesta patologia i a la seva reeducació.

 

Concepte general (introducció)

La dispràxia és un desordre psicomotriu que afecta la planificació i producció dels moviments. És també coneguda com a “síndrome del nen maldestre”. S’estima que fins un 0,2% de tots els nens poden tenir aquesta condició, i aquest grup constitueix el 4,3% de nens derivats dels trastorns de la parla. Podem classificar la dispràxia en quatre tipus:

• Ideològica.

• Ideacional.

• Oromotora: dificultat per a realitzar moviments bucals no vinculats a la parla.

• Constructiva: dificultats per reconèixer i reproduir gests i figures en l’espai.

 

Aquesta patologia pot ocasionar altres trastorns, com ara la dispràxia verbal. Els pacients que la pateixen solen tenir dificultats a l’hora de planificar i d’executar els moviments per a la parla, de manera intencionada. És poc freqüent trobar un nen que exclusivament pateixi aquesta patologia, normalment va acompanyada d’altres trastorns del desenvolupament. Algunes de les característiques dels nens amb aquesta patologia solen ser:

- Inici tardà en l’adquisició del llenguatge i dificultats que perduren més enllà dels 6 anys.

- Presència de dificultats del llenguatge amb un perfil heterogeni (afectació a diverses àrees), amb predomini de les dificultats en el component motor.

- Absència de dificultats en altres àrees que justifiquin les dificultats, i es configura així el trastorn com a específic en l’àrea del llenguatge.

- Progrés lent en la teràpia del llenguatge.

- Parla imprevisible o variable depenent del context.

- Major freqüència d’errors en paraules llargues i/o quan la longitud de l’oració augmenta.

- Dificultat en la imitació de sons, paraules i frases.

- No milloren en repetició.

Avui en dia el professional encarregat de treballar aquesta patologia és el logopeda. La intervenció s’abordarà des de la teràpia individual i intensiva en consulta amb la consegüent col·laboració a casa. S’haurà d’emfatitzar l’automatització dels patrons motors de la parla; afavorir la imitació de manera indirecta; crear rutines verbals i afavorir l’ús del sistema de comunicació total, entre altres aspectes.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte