Després que l’any passat es visqués un Any Jubilar a Roma, enguany l’Església Catòlica commemora una efemèride de gran rellevància: el 800è aniversari de la mort de Sant Francesc d’Assís, esdevinguda el 3 d’octubre del 1226. Amb motiu d’aquesta celebració, s’ha declarat un Any Jubilar especial que va començar el 10 de gener del 2026 i acabarà el 10 de gener del 2027, convidant tots els fidels a redescobrir i viure l’esperit del sant d’Assís. Aquest jubileu ofereix la possibilitat d’obtenir la indulgència plenària, complint les condicions habituals: la confessió sacramental, la participació en l’eucaristia i la visita en peregrinació a una església franciscana o dedicada al sant, arreu del món, sense necessitat de desplaçar-se a Assís. La festivitat de Sant Francesc se celebra el 4 d’octubre i el govern italià n’ha restablert el reconeixement com a festa nacional a partir de 2026, coincidint amb aquest vuitè centenari.
Amb motiu d’aquesta efemèride, es va organitzar una exposició excepcional oberta al públic. Per primera vegada a la història, les restes mortals del sant van ser exposades a la Basílica de Sant Francesc d’Assís entre el 21 de febrer i el 22 de març del 2026. L’esdeveniment, considerat històric, va permetre contemplar elements com el crani i altres ossos, traslladats des de la cripta fins a una urna transparent per a la veneració dels fidels. Es calcula que prop de 370.000 pelegrins hi van acudir durant aquell mes, fet que evidencia la gran expectació generada i vaig tenir el privilegi de poder-hi assistir.  
Sant Francesc és conegut sovint com l’Alter Christus, ja que va viure l’Evangeli amb una radicalitat poc comuna. Va renunciar a les riqueses per abraçar la pobresa i dedicar-se plenament als més necessitats, cercant l’essència del cristianisme en la senzillesa, la compassió i l’amor. La seva vocació neix d’una experiència profunda en què sent la crida a “reparar l’Església”. No va ser un camí fàcil: va haver d’afrontar resistències, fins i tot del seu propi pare, però va perseverar amb determinació.
En un context marcat per moviments considerats herètics, com el catarisme, l’any 1209 el papa Innocenci III va impulsar la croada albigesa contra els càtars al sud de França. En aquest context, Francesc va optar per romandre fidel a l’Església. Precisament aquell any, el 1209, es va presentar a Roma amb els seus primers seguidors per demanar al papa Innocenci III l’aprovació de la seva forma de vida, que fou concedida de manera verbal. Posteriorment, el papa Honori III en confirmaria oficialment la regla l’any 1223, consolidant l’orde franciscà. La força del seu testimoni va fer que la seva figura fos reconeguda molt aviat per l’Església: fou canonitzat pel papa Gregori IX l’any 1228, només dos anys després de la seva mort.
El seu carisma i la seva manera de viure el missatge evangèlic el convertirien en una mena d’influencer del seu temps. La relació de Sant Francesc amb la creació, que considerava germana, continua sent avui una font d’inspiració en un món que busca un equilibri més respectuós amb el medi ambient.  Defensor dels pobres, promotor de la pau i profundament connectat amb la natura, fou declarat patró de l’ecologia per Joan Pau II l’any 1979. I l’any 1986, Assís va acollir la Jornada Mundial de Pregària per la Pau convocada per Joan Pau II, reunint líders de diverses religions en un gest històric de diàleg i fraternitat que evocava l’esperit de Sant Francesc. La seva figura continua inspirant, com ho va fer durant el pontificat del Papa Francesc, que va escollir aquest nom precisament en honor al sant, amb la voluntat de no oblidar els pobres i promoure una Església més propera. 
Pel que fa a Andorra, no hi ha constància d’una presència de l’orde franciscà ni d’elements iconogràfics destacats de Sant Francesc, però la seva empremta es pot entreveure en iniciatives com la casa de colònies d’Aina, on es viuen valors propers a l’esperit franciscà: convivència, compartir i respecte per la natura. També cal recordar que l’any 1223 Sant Francesc va impulsar a Greccio el primer pessebre vivent de la història. Segles més tard, el Pessebre Vivent d’Engordany –que es va començar a representar l’any 1955– manté viu aquest esperit, convertint-se en una expressió cultural arrelada i molt estimada al país.
Sant Francesc va ser, en essència, un home revolucionari amb un missatge plenament vigent. En plena croada, l’any 1219, Sant Francesc va arribar fins al campament del sultà Al-Kamil a Egipte per dialogar amb ell, en un gest insòlit que avui es considera un dels primers exemples de diàleg interreligiós. Però més enllà de la religió, la seva figura esdevé un símbol universal de pau, reconciliació i amor per la vida. En un món sovint marcat per la divisió, el seu missatge continua ressonant amb força: allà on hi hagi odi, que hi posem amor; allà on hi hagi conflicte, que hi sembrem pau.