El cost mitjà mensual de la criança d’un infant al país se situa en 802 euros, una xifra que ha registrat un increment del 9% respecte del 2023. Aquesta és la conclusió de l’estudi sobre el cost de la criança a Andorra, presentat fa uns dies per Andorra Recerca + Innovació (AR+I).
Aquest estudi i les seves conclusions no fan més que confirmar allò que des del PS i des del nostre Grup Parlamentari repetim una vegada i una altra: avui dia, tenir fills o filles és molt car. El problema, però, rau –o ja està resultant– en les conseqüències de la passivitat davant d’aquesta realitat.
Des del PS, entenem que hi ha tres grans tipus d’intervenció en l’àmbit de les polítiques de família per mirar de revertir, entre altres coses, la tendència a la baixa natalitat. Parlem de polítiques que realment afavoreixin les famílies que volen tenir fills.
En primer lloc, calen mesures de suport econòmic directe a les famílies per compensar una part dels costos associats a la criança. En aquest sentit, durant aquesta legislatura hem proposat el que coneixem com a "xec nadó": una prestació econòmica que l’Estat atorgaria durant els tres primers anys de vida de l’infant per fer front a les despeses bàsiques.
En segon lloc, cal apostar per polítiques que assegurin la provisió de serveis de cura infantil a preus gratuïts o subvencionats, amb l’objectiu de facilitar la conciliació i reduir els costos indirectes de la maternitat. Una de les propostes que defensem –i que forma part del nostre programa electoral– és la gratuïtat de l’escolarització entre els 0 i els 3 anys.
Finalment, el tercer tipus d’intervenció es refereix a la regulació i el foment de la conciliació al lloc de treball, especialment mitjançant permisos de maternitat i paternitat. En aquest sentit, reconeixem que el Govern ha començat a treballar en un permís de baixa igualitari. El problema que hi veiem, però, és el termini: no pot ser que hàgim d’esperar fins al 2033 per veure-ho completament implementat. Un dret com aquest hauria de ser immediat, especialment si tenim en compte la nostra preocupant taxa de natalitat, que ens situa a la cua. Sí a la baixa igualitària, però no el 2033. És una mesura urgent, si no volem que el desequilibri generacional esdevingui un problema social irreparable.
Tanmateix, no ens podem quedar aquí. Calen més polítiques que facilitin la conciliació de la vida familiar i laboral, com ara la reducció de la jornada laboral, i evidentment, polítiques valentes que abordin els greus problemes actuals com la pèrdua de poder adquisitiu i la crisi d’habitatge.
Des del PS reclamem mesures efectives a curt, mitjà i llarg termini. Cal actuar ara si volem tenir alguna possibilitat de revertir l’actual envelliment demogràfic, que cada vegada sembla tenir una solució més difícil. No podem tornar a cometre l’error històric dels Demòcrates per Andorra: veure els problemes només quan ja ens afecten de ple i aplicar tard les solucions que des del PS fa anys que proposem.