9 d’agost i canvi climàtic

Dijous serà 9 d’agost, i tal dia com aquest, ja fa uns quants anys, un servidor arribava al món! El mateix 9 d’agost que l’exèrcit de Juli Cèsar vencia el de Pompeu a la batalla de Farsàlia (43 aC), que s’iniciava a Itàlia la construcció de la torre de Pisa (1173), que s’obria la Capella Sixtina a Roma (1483), que Mozart era nomenat Domkonzertmeister pel príncep-arquebisbe de Salzburg (1772), que Napoleó Bonaparte annexionava Westfàlia a França (1810), que al Regne Unit coronaven al rei Eduard VII (1902), que els EUA llançaven sobre Nagasaki la segona bomba atòmica contra civils (1945), que el president Nixon dimitia a causa dels escàndols de corrupció, abús de poder i espionatge conegut com el cas Watergate (1974), i que tenia lloc la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992...

I és que complir anys sempre és un plaer, i més si ho fas treballant, la qual cosa ve a dir que encara serveixes per a alguna cosa! Però jo m’estimo més comptar la meva edat, com feia John Lennon, per amics i no per anys. Per alguna cosa deia el savi escriptor jesuïta del Segle d’Or espanyol Baltasar Gracián que cadascú mostra el que és en els amics que té. I com que mentiria si digués que no estic orgullós de ser andorrà i, encara més, escaldenc, avui compartiré amb vosaltres més coses sobre el 9 d’agost, i més concretament aquelles que fan referència a la climatologia en aquest dia tan estiuenc, però sobretot a Escaldes, la meva tan estimada parròquia.

Us heu adonat que sempre ens queixem al país del temps que tenim i no dels polítics? Amb el temps no hi podem fer res, però amb la resta, sí! I sempre diem fàstics per la calor que fa i donem la culpa al canvi climàtic, tan de moda des de fa uns anys encara que no sabem ni què és ni què provoca... si és que provoca alguna cosa! Si no, que li ho preguntin al Premi Nobel de Física d’origen noruec Ivar Giaever, que titlla la teoria del canvi climàtic de pseudociència. O al prestigiós físic atmosfèric nord-americà Richard Lindzen que defensa que “l’escalfament global tracta de política i poder més que de ciència”. Com podem explicar sinó que a Escaldes, i més concretament al meu barri, la part alta d’Escaldes, avui escenari de bona part de la cultura del país, en els darrers vuitanta anys hem tingut el dia 9 d’agost temperatures màximes de 32 °C el 1998 i el 1973, i mínimes de 7 °C els anys 1978, 1962 i el 1945?

També podem parlar de precipitacions en aquest mateix dia, que semblen impossibles a l’agost, però en aquests vuitanta darrers anys a Escaldes n’ha plogut 27 el dia 9 d’agost! I alguns anys com el 1992 o el 1975 amb gairebé 30 litres per metre quadrat. Veurem com acaba aquest 9 d’agost... Si fa sol, ens queixarem perquè suem, i si plou, perquè ens mullem.

Jo m’estimo més prendre’m el tema amb sentit de l’humor el dia del meu aniversari i, com deia Ernesto Febbraro, “quan plou, comparteixo el meu paraigües; i si no tinc paraigües, comparteixo la pluja”.