9 mesos de pandèmia i no n’aprenem
Encetem any i és època de bons propòsits. Des que el virus va entrar a les nostres vides semblava que això dels bons propòsits havia de tenir algun efecte més immediat. Quantes vegades no hem sentit allò que aquest virus ens faria millors? Que ens ensenyava a valorar les petites coses? Que canviaria la nostra manera de viure? Doncs bé, 9 mesos després em sembla que n’hi ha uns quants que no han entès res. El dia 2 el biòleg i bioinformàtic Joel López ens anunciava a través de Twitter que l’inici d’any ens portava també l’inici de la tercera onada. Bona manera de començar l’any, oi? Però és que als països veïns, i especialment a Catalunya, les coses pinten molt pitjor. Fa mesos que es demana responsabilitat a tothom, pensar en les conseqüències que tenen per a nosaltres però també per als altres les nostres accions... i res! Que la Generalitat tanca perimetralment Catalunya? És igual, qualsevol que hagi passejat pel Principat aquests dies ha pogut comprovar que de turistes catalans n’hi ha un bon gruix. En què pensen quan decideixen saltar-se les recomanacions de reduir mobilitat i interacció social? Senyal, també, que de controls, ben pocs. Si d’aquí a dos dies les mesures s’endureixen tothom cridarà, però ningú ha volgut renunciar a unes vacances. I els polítics, tampoc n’aprenen? Com han permès dos dies de rave a Llinars del Vallès? Per no parlar dels organitzadors i participants, que no es mereixerien altra cosa que un confinament de deu dies i una bona multa. Lluitar contra el virus demana acció col·lectiva, però mentre tanta gent visqui instal·lada en l’egoisme, serà difícil vèncer el bitxo.