Deu anys després, Francesc Solana no dissenyarà la plantilla del BC MoraBanc. Ell va arribar en substitució de Miki Larraz i quan l’equip estava a LEB Plata. Ell arribava procedent del Sant Josep de Girona de LEB Or. La seva aposta no era Alfred Julbe a la banqueta i el malaguanyat Jordi Clua li va donar el nom del seu substitut: Joan Peñarroya. L’ex-Olesa i CB Navàs, un exjugador que va deixar empremta al Nou Congost, i que aquí, com a tècnic i formant parella amb Francesc Solana, va portar el Bàsquet Club Andorra a l’ACB. Van tenir bons pressupostos i les apostes, algunes d’elles encertades, van portar l’equip a la màxima competició. El substitut de Joan Peñarroya va ser Ibon Navarro –Jaume Ponsarnau es va quedar al València Basket– i el vitorià també va aportar moments d’èxit fins que els resultats van deixar d’acompanyar. El van destituir i van fer una aposta en què només creien ells: David Eudal. Va durar ben poc i Óscar Quintana, bon amic de Solana, no va poder salvar el BC MoraBanc del descens. Al club se li va mantenir la mateixa ajuda pública i privada a LEB Or i van fer una temporada espectacular. L’any a l’infern va durar només una temporada i amb Natxo Lezkano com a entrenador i una plantilla de luxe es va ascendir a la primera. Francesc Solana, amb molta facilitat pressupostària, va encertar en els fitxatges i la plantilla també li va donar la raó. El retorn a l’ACB va costar una mica i des de llavors es pateix més que es diverteix. I ell ha pagat els plats trencats, i això que era accionista, també treballador, del club. I ara el Gran Canària aposta per ell perquè repeteixi la història del 2023. També tindrà un bon pressupost per dissenyar una plantilla de garanties. I molts que estaven a l’ACB segueixen. Copien la fórmula.
