Amb el frenesí de les festes i l’empatx que aquestes comporten ara que han passat pocs dies de l’arribada de l’any 2026, em torno reflexiva. Nadal és família, dinars i sopars, presents, trànsit, gentada i neu. És ser més consumista de l’habitual, la qual cosa li va molt bé al capital. Aquest escrit pretén fer una crida a tot aquest ritme frenètic que no ens deixa espai per respirar. Quina opció tens quan vols canviar de pis i no pots? Què fas si no pots estar tranquil a l'edifici on vius perquè hi ha pisos turístics? Marxes cap al centre? A veure més turistes consumir? O a contemplar les edificacions tan altes que no et pots permetre perquè no tens la butxaca plena? No, aquest escrit no és la felicitat de Nadal, és el clam de l’inici de l’any.
Què està passant amb Andorra? Què li hem fet al país? On és l’antídot? Massa tard penso… L’any 2025 ens deixa amb el desnonament d’una mare soltera, per citar un exemple crític que es podria haver evitat. Un país on l’art de denúncia li ha clavat el cartell a dalt de tot de la muntanya com a “VENUT”. 
Passejant pel centre tot són franquícies, els turistes venen a visitar les perfumeries baix cost que tenen també a la seva ciutat? Contemplen les torres i ens deixen sense lloc per aparcar. De debò que vull saber quin és l’atractiu. L’altre dia estava visitant una exposició molt interessant en un museu que dona molt prestigi al país i a la visita només hi havia sis persones, la resta passejava mirant potser la decoració de Nadal que tan maca queda. I si fem que els turistes siguin més culturetes? M’agradaria molt veure els museus, les esglésies romàniques, el cinema i les sales de teatre plenes! Ja he repetit en alguna ocasió que l’oferta cultural a Andorra és molt variada! Fem que el turisme sigui més sostenible entre tots si us plau, bàsicament per anar més enllà de Caldea-Esquí-Casino. Mostro indignació per aquesta decadència d'Andorra, abans el país es diferenciava més dels seus veïns, hi podies trobar productes únics, no només per la seva diferència de cost. Ara els preus són els mateixos i no trobes exclusivitat. Quan no quedi paisatge i tot siguin edificis, què ens quedarà? Què hi voleu albergar a Andorra? Sembla que visquem un tipus d’esclavitud disfressada. És el capitalisme en estat pur i l’explotació de la classe treballadora que es veurà obligada a marxar perquè viure al país dels Pirineus serà un luxe per a les classes més altes. Els joves no ens podem permetre canviar de pis perquè els lloguers són inassumibles. Tampoc podem comprar cap propietat, el tipus d’interès no ens ho posa fàcil i la impossibilitat de tenir els calés per a l’entrada del pis tampoc. Estalviar? La paraula es distorsiona. No tots venim de famílies riques, ho hem de suar, i ni això, i evidentment això genera ansietat cap al futur. Conec parelles que no poden anar a viure juntes, famílies monoparentals vivint en 30 m2, persones vivint a casa els pares, alguns pagant lloguers altíssims amb dificultats per viure. Ja no vivim, sobrevivim. I us sembla ètic?