Del 26 al 28 de maig vam realitzat el 45è pelegrinatge de la diòcesi d'Urgell al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, organitzat per l'Hospitalitat de Lourdes del nostre bisbat. Hi vam participar dos-cents seixanta pelegrins, quaranta-sis dels quals procedents d'Andorra. El lema d'aquest any era “Amb Maria, pelegrins d'esperança”, i aquesta n'és la crònica.
Fa temps que esperava aquest dia. Comença el viatge. Sortim a primera hora del matí. El bus fa diverses parades per recollir els pelegrins de les diferents parròquies. Com cada any ens acompanya mossèn Toni Elvira que a l'altura del Santuari de Meritxell resa a la Mare de Déu per encomanar-li el pelegrinatge.
El grup d’Andorra és molt heterogeni. Hem omplert un bus i alguns pelegrins van en cotxe. Durant el trajecte relatem les nostres vivències, les històries personals de cadascun de nosaltres i el motiu que ens impulsa a tornar cada any a veure la Mare.
En arribar a la gruta de Massabielle deixo en mans de la Mare de Déu les peticions que m'han fet familiars i amics, i especialment demano pel meu marit i els meus fills. La gruta de les aparicions és lloc de pregària i recolliment i destil·la molta pau. Atrau els pelegrins. A mitja tarda, resem el Sant Rosari amb el pare Mauricio, coordinador de llengua espanyola del Santuari. Em fa especial il·lusió participar-hi, ja que cada dia em connecto al web del Santuari seguint aquesta pregària.
Dilluns a la nit hi ha l'obertura del pelegrinatge amb un acte penitencial a l'església de Santa Bernardeta. Allà ens reunim tots els pelegrins de la diòcesi. Presideix l’acte el bisbe Josep Lluís Serrano, acompanyat del vicari general i consiliari de l'Hospitalitat, mossèn Ignasi Navarri i de diversos sacerdots de la diòcesi. Durant la predicació el bisbe ens recorda que tornar a Lourdes és tornar a casa de la nostra mare, tornar a casa nostra i és així com ho sento. En ser any jubilar podem guanyar la indulgència plenària, confessant-nos, combregant, resant per les intencions del Sant Pare i realitzant una obra de caritat.
Dimarts és un dia molt intens i emotiu. Comencem amb una missa a la gruta. Al migdia resem el Viacrucis pel turó d'Espèlugues, on es troba la ruta de pelegrinatge dels miracles, amb la representació de les estacions de la passió i mort de Jesús amb escultures de mida natural. Alguns pelegrins, a causa del fort desnivell d'aquest camí, resen el Viacrucis de l'esplanada en: “Le chemin de croix des malades” Seguidament participem en la processó, Adoració Eucarística i la Benedicció dels malalts a la Basílica de Sant Pius X. A la nit es resa el Sant Rosari seguint la processó de les torxes, on em sento part de l’església viva i pelegrina participant amb milers de persones d’arreu del món. 
Avui dimecres és el darrer dia. A primera hora assistim a la Santa Missa a l'Església de Santa Bernardeta, El bisbe ens explica que el 28 de maig se celebra la festivitat del primer bisbe de la diòcesi d'Urgell, Sant Just. En acabar l'acte, mossèn Ignasi Navarri ens adreça unes paraules que em fan reflexionar. Ens aclareix la importància del retorn del nostre pelegrinatge. Ens exhorta sobre la importància que l'experiència viscuda aquests dies tan intensos, tingui un retorn, com el corrent sanguini que circula i es va renovant. El que vivim aquests dies a Lourdes ha de tenir una continuïtat a la nostra vida diària. També cal compartir i transmetre aquesta alegria i la gràcia que tots els pelegrins rebem.
Ja ha finalitzat el pelegrinatge. Escric aquesta crònica al bus de tornada. Torno amb la il·lusió de lliurar a la meva família i amics les ampolletes d'aigua de Lourdes que he portat pensant repartir una mica d'esperança, i a vegades també de consol, sabent que la Mare, sempre ens acompanya i atén les nostres peticions.
"La gruta on es prega traspua la pau./ A omplir-t’hi de gràcies, Maria es complau" (Ave de Lourdes).