Arribats a aquest punt ja no em cal fer una introducció de la notícia, pel cap baix, més inquietant i decebedora de les darreres setmanes. El Govern fitxa un jurista valencià per dirigir el gabinet legal, a raó de 8.000 euros mensuals. Bé, molt bé.

I dic la més decebedora i inquietant perquè no és l’única acció demòcrata que resulta ser inquietant, decebedora i, habitualment, poc clara. Una forma de fer a la qual ens té acostumats aquest Govern.
Molt se n’està parlant, d’aquest episodi, el de la incorporació del jurista valencià com a cap del gabinet jurídic del Govern, i ara també cal afegir-hi el de la decretació exprés del permís de treball, i entenem que de residència, del fill d’aquest. Potser és una casualitat...
Aquest article ve a ser una queixa més, de tantes que s’han expressat els darrers dies des de l’opinió pública del ciutadà, des del mateix Col·legi d’Advocats del Principat, des de l’oposició al mateix Consell General. En aquesta ocasió, però, la queixa parteix de la visió del jove. Un jove tipus que, sense pretendre ser representant de res ni de ningú, entén aquestes actuacions dels màxims mandataris d’aquest nostre país, per tant el Govern, com un veritable fre al futur professional en l’esfera pública de molts dels estudiants del país, acabats de llicenciar ja alguns; és com a mínim difícil. 
He qualificat la contractació del jurista “vuit-mil-eurista” d’inquietant. I això perquè contractar una persona de fora del país per dirigir un dels departaments més sensibles de l’Estat, com és el gabinet jurídic del Govern, en què es veuen i es ventilen dossiers amb dades personals, confidencials i relacionades amb els ciutadans i la seva relació amb l’administració, resulta ser un fet que fa mal als ulls i, especialment, mal al sentit comú. Tan inquietant com que la persona que assessora en la posada en marxa de l’Agència Tributària del Principat sigui un inspector de la Hisenda Espanyola, amb accés no-limit a les dades personals i econòmiques de tota la ciutadania del país.
Però també l’he qualificada de decebedora perquè, com ja he avançat abans, amb aquestes contractacions foranes el Govern demòcrata aconsegueix deprimir tot aquell jovent que té la vocació de servei públic i que es planteja una carrera a l’administració, acabat de sortir del forn acadèmic d’una carrera qualsevol o a punt de sortir-ne. ¿Quin futur se li planteja a aquest perfil de jove estudiant o llicenciat, ja sigui andorrà o resident? Pel que sembla, no gaire bo. 
Amb aquest menyspreu al talent local, al coneixement andorrà, els demòcrates estan aconseguint que la diàspora professional andorrana vagi agafant forma. És manifest que a Andorra tenim, i tindrem, professionals de primer nivell, joves i no tan joves. També és manifest que veient el que estem veient potser alguns, o molts, d’aquests professionals haurem d’anar fent les maletes i cercar un futur fora de casa. Sortir per comprovar si en alguna altra jurisdicció podem aconseguir els mateixos rangs salarials que, tan alegrement, regala el nostre Govern als millors de fora. Segurament la comprovació serà com una plantofada a la cara.
Llarga és la llista de fitxatges galàctics amb remuneracions i salaris galàctics. Aquest estil recorda la línia de fitxatges d’algun mediàtic gran club de futbol, capital·lí, que premia la “cartera a la cantera”. Aquí, a les nostres valls, el Govern importa traumatòlegs, caps de psiquiatria, inspectors d’hisendes estrangeres amb pell d’assessors i, ara, caps de gabinet jurídic sense experiència en el marc jurídic andorrà. El doble denominador comú de tots ells és senzill de veure: tots ells són de fora d’Andorra i tots ells cobren (per tant, ens costen a tots els del país) considerablement més que qualsevol professional nacional d’igual vàlua... Jove o menys jove, insisteixo.
Vull finalitzar focalitzant aquestes reflexions en aquella figura poètica i recurrent, electoralment recurrent, que apel·la al jovent com a veritable actiu de futur i garantia de continuïtat del progrés de la nostra societat, bla, bla, bla... En el cas que ens ocupa, això és literatura de baix nivell perquè la plasmació pràctica d’aquestes lletanies populistes, pseudopolítiques, és menystenir el talent local i l’empenta nacional, ja sigui en forma de noves generacions de professionals i de no tan joves generacions també. I tot això, escenificat en forma de compulsives i reiterades contractacions de forans per fer allò que ja sabem fer aquí.