Abans no caigui el sol de divendres
Amos Oz va néixer a Jerusalem l’any 1939. Escrivia en hebreu, era pacifista, va ser molt crític amb les polítiques de territoris ocupats del seu país i defensor de l’existència de dos estats, palestí i israelià, convivint en pau. Va morir divendres passat, poc després de la caiguda del sol de divendres, ja començat el sàbat.
De l’extensa bibliografia d’Oz, en tornaré a llegir dues de les seves obres que, curiosament, no són novel·les. Són els assaigs La historia que comienza i Contra el fanatismo. Penso que representen bé el seu doble vessant d’escriptor de ficció als matins i de no ficció dedicat a batallar per la pau a les tardes: “Escric a mà, amb bolígrafs diferents (un de blau, l’altre negre) segons sigui una novel·la o un article contra el govern. Mai els barrejo.”
Arrencar és difícil, explica Oz a La historia que comienza, un llibre que serveix per comprendre i acceptar que escriure és, sobretot, dubtar: “On comença un relat com cal? Tot principi de relat és sempre una mena de contracte entre escriptor i lector.” Ja sigui un poema, un conte, una novel·la o també una columna com aquesta, o millor encara, les desenes que l’escriptor va publicar, en definitiva “el joc de llegir exigeix al lector que prengui part activa, que aporti la seva pròpia experiència vital i la seva pròpia innocència, així com prudència i astúcia”. En un món ideal on escriure sigui dubtar i llegir, implicar-se; podríem combatre amb més contundència tot tipus de fanatismes que tant mal i soroll perpetren en la nostra capacitat de pensar, l’essència dels quals resideix “en el desig d’obligar els altres a canviar”.
“En aquesta tendència tan comuna de millorar el veí, d’esmenar l’esposa, de fer enginyer el nen o de redreçar el germà en comptes de deixar-los ser. El fanàtic és una criatura d’allò més generosa. El fanàtic és un gran altruista. Sovint, està més interessat en els altres que en si mateix. Vol salvar la teva ànima, redimir. Alliberar-te del pecat, l’error, de fumar. Alliberar de la teva fe o de la teva manca de fe. Vol millorar els teus hàbits alimentaris, aconseguir que deixis de beure o de votar. El fanàtic es desviu per nosaltres. Una de dues: o ens tira els braços al coll perquè ens vol de veritat o se’ns llança a la jugular si demostrem ser uns irredempts. En qualsevol cas, topogràficament parlant, tirar els braços al coll o llançar-se a la jugular és gairebé el mateix gest”.
M’aturo amb un calfred i tanco per un moment el segon assaig perquè com Oz afirma, la lectura s’ha de consumir a petits glops. És només un moment. Perquè els començaments són difícils (som als primers dies d’un nou any), i hi ha moltes batalles pacífiques sobre les quals escriure amb tinta negra i ganes de prendre’n part activa; abans no caigui el sol de divendres i cap esforçat fanàtic ens intenti alliberar.