El comandament a distància de la tele és una temptació bella i domèstica, a l’abast de la mà, com el pa de pessic de poma que guardes al rebost. Quan en una cadena fan publicitat passes a l’altra. El problema és que sovint coincideixen en els horaris dels anuncis i de la temàtica. Als gats i gossos com a grans protagonistes s’hi han afegit els de decessos.
No ha de ser fàcil realitzar espots de decessos en una època en què la mort és més tabú que el sexe, però els darrers que s’estan difonent són al·lucinants. O estrambòtics, com aquell que et proposaria comprar un apartament a Miami Platja. En un altre es mor l’amic que et va acollir a casa després del divorci i n’hi ha un on es resumeix una vida de 80 anys en 20 segons.
Més que anuncis, allò és una crida a formar part del clan dels hipocondríacs i dels paranoics i a estar molt atent perquè qualsevol incident banal es pot convertir en una catàstrofe. Com per exemple una ennuegada en un sopar amb amics. Aquells tanoques estaven a punt de dur a terme una traqueotomia amb el ganivet de la mantega amb l’argument que van arribar a la cinquena temporada de la sèrie Hospital Central i a la tercera d’Anatomía de Grey fins que algú va dir alguna cosa de la maniobra d’Heimlich. I evitar assistir a festes i actes socials on els participants semblen descendents dels Borja en la seva branca noble i vaticana perquè arrasen amb tot, canapès inclosos.
Al final, i amb aquest panorama, encara ens acabaran agradant els anuncis de perfums de veus en off que diuen “odupagfa” (eau de parfum) o “Cagolina Eguega” (Carolina Herrera). Entendre el que diuen en un anunci de perfum i de colònia a la televisió ha de computar com a cinc fases del Tetris. Sort que la loció contra la caiguda de cabell no l’anuncien. Es diu Abrótano Macho.
