Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de SVela

Susanna Vela

Primera secretaria del PS

 

 

Abstenció electoral: desigualtat política i control de les elits




El dret a no votar com un posicionament polític. Ho hem pogut llegir de periodistes com Albert Roig i Robert Pastor i també ho hem escoltat al politòleg Joan Subirats, actual comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, en la seva intervenció en la darrera Universitat d’Estiu, que va tenir lloc sota el lema Valors (passats i futurs). Votar és un dret, però anar a votar no és un deure. “L’abstencionista participa amb el no-vot, com una opció política més conscient de la seva transcendència, no pas com una acció marginal. Per tant, ja hi té un rol actiu, no cal reclamar-li res”, diu Roig, encara que després qui s’absté sí que pugui reclamar als polítics que responguin per la seva actuació.

És evidentment un punt de vista, però no sé en quina proporció correspondria al nostre país. Quants abstencionistes són conscients de la transcendència de l’abstenció i del que representa? Discrepo en la lectura que es vol –m’ho sembla– donar de forma absoluta. Estarem o no d’acord en la legitimitat de l’acte. Però, i amb la seva utilitat?

Crec que no ens podem permetre el luxe d’animar i excusar la desmobilització de l’electorat, d’aquells –tant pocs, a casa nostra– que tenen el dret fonamental i que tant ha costat d’obtenir. Si ja tenim un seriós dèficit de representació en les nostres institucions només falta que encara siguem menys els que exercim el dret de vot.

Coneixem els elements que expliquen el perquè d’aquesta desmobilització: el fatalisme per part de la ciutadania que diu haver perdut l’esperança que res es pugui canviar, l’evolució de la societat cap a l’individualisme –fenomen accentuat o provocat per les polítiques molt liberals, la manca de temps i de cultura política, la sensació d’impotència davant l’ordre establert –a voltes, un pretext també per no implicar-se– i una informació que no arriba a una part de la ciutadania –i que tampoc fa res per cercar-la i obtenir-la per desinterès.

Em preocupa el que comporta i significa l’abstencionisme per la qualitat democràtica del nostre país i les implicacions que té en relació entre igualtat política i igualtat social i, sobretot, que això no es percebi. Els problemes de participació no es donen només en l’àmbit electoral sinó que forma part d’un dèficit participatiu que pot accentuar el procés d’elitització de la vida política... una situació contra la que, precisament, alguns activistes de l’abstenció sembla que combaten.

Segons l’anàlisi del Centre de Recerca Sociològica, els nostres abstencionistes són residents a l’estranger –de forma més o menys temporal–, el grup de joves de menys de 35 anys i treballadors del sector secundari. Grups que, a la vegada, són els que pateixen més la crisi (dificultat de trobar treball, precarietat laboral, etc.) i, per tant, aquells que han d’exigir i reivindicar les polítiques públiques per canviar aquesta situació. No són conscients que el seu comportament té conseqüència directa en la distribució de poder i en les agendes polítiques de les institucions.

L’abstenció no tant sols perjudica, en major o menor mesura, als partits polítics d’esquerra, sinó a tots i al sistema democràtic que ens hem dotat. Com que no em representen, no voto i, per tant, em segueixen sense representar... un cercle viciós ja que en no votar, els seus interessos són tinguts menys en compte fet que, a la vegada alimenta, el seu sentiment d’exclusió i l’allunya –encara més– del sistema polític.

A banda d’allò que no deixis que els altres votin per tu i que puguis –sense voler– afavorir la majoria previsible, és important adonar-se que amb l’abstenció, sigui del tipus que sigui, la desigualtat política va creixent i el control de les elits també.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic