Abusant del canvi climàtic

Aquest estiu ha fet calor. No només n’ha fet aquí a prop, a la costa catalana –amb temperatures de fins a quaranta graus– sinó també al Japó. Malauradament hi ha hagut morts. Fins i tot a Austràlia, on ara és hivern, hi ha tanta sequera que els cangurs no troben menjar. Estan fent invasió en massa a les ciutats per cruspir-se les gespes de cases particulars i dels estadis de futbol. Amb la calor i la sequera els incendis també han fet acte de presència. N’hem tingut aquí, en l’àmbit mediterrani, entre d’altres, a Grècia i a Portugal. Gairebé podríem veure-ho com un fenomen tradicional, però no ho són pas els incendis de principis d’estiu a Suècia, que han arribat fins al cercle àrtic. Als EUA la desmesura dels incendis forestals de Califòrnia ha estat tan significativa que han creat àdhuc la seva pròpia petita zona climàtica, amb els seus vents, núvols, llamps i trons.

Justament, parlant del clima, seria fàcil pensar que es tracta en cada cas de manifestacions del canvi climàtic. En realitat, però, la relació no és tan directa. El canvi climàtic sí que hi és, per si algú en dubta. Però tan sols es pot notar quan observem la progressió del clima en llargs períodes de temps, en dècades o al llarg de segles. Un fenomen puntual –com un estiu particularment càlid– no ha de ser forçosament el resultat d’aquest canvi. Però sí que ho és la repetició dels fenòmens extrems i la seva intensitat. Si posem els successos d’aquest estiu en relació amb altres anys especialment calorosos, com va ser l’estiu del 2003, o altres d’anteriors, aleshores podem observar com l’interval entre episodis es va escurçant i les temperatures màximes van pujant.

La tendència és cap a l’escalfament. Així, els valors extrems tindran tendència a ser cada vegada més extrems. Però el sistema climàtic és extremadament complex quan el considerem en la globalitat del planeta. Encara que, per la majoria dels llocs, el canvi es manifesta per episodis de calor, en d’altres (pocs) la temperatura mitjana es manté o, fins i tot, baixa lleugerament. En molts, el canvi climàtic es manifesta amb més precipitacions i aigua, fet particularment preocupant en zones costaneres on una majoria de la població viu a baixa altitud. Penseu en Florida i Louisiana, als EUA, o bé en la costa oriental de la Xina i la regió de Xangai.

Abans tots els fenòmens impactants s’explicaven en clau religiosa. Encara hi ha una tendència a dotar conceptes com el canvi climàtic d’una personalitat pròpia, com si fos un dels efectes d’una apocalipsi orquestrada per una divinitat postmoderna. En realitat, és només un problema, gairebé mecànic, que ens pot causar greus dificultats a les infraestructures, les economies, a la salut i a la vida humana en aquest planeta. Només això. Què, ens sentim millor així?