Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de ARossell

Amadeu Rossell

Secretari General de Liberals d'Andorra

 

 

Acceptar i normalitzar? No senyor. Jo, no!




Vist el que estem veient, mai abans havia cobrat tanta rellevància la famosa frase de Marx (Groucho, és clar, que el bon jan del Karl va ser un senyor molt menys realista): “Aquests són els meus principis, però si no li agraden en tinc d’altres.”

Aquesta podria ser, perfectament, la màxima, la premissa, dels que avui ens governen en aquest país, meravellós, que corre el risc de convertir-se en un de “pandereta”, si no ho és ja als ulls de la comunitat inter­nacional.

Com pot ser que una societat sana i espavilada com l’andorrana, o així la tinc jo conceptuada, arribi a entomar, a suportar, a callar i a normalitzar fets tan greus, sonats i escandalosos com els darrers episodis de manca de compliment de les lleis, i altres fets denunciables, que cometen sistemàticament càrrecs públics i polítics de Demòcrates per Andorra?

La resposta podria trobar-se en el sistema del suposat benestar en què el país està instal·lat, sortosament i tristament al­hora.

Sortosament perquè és al que aspira qualsevol societat moderna, a un Estat del benestar que permeti a la seva gent viure dignament o més que dignament. Aquest no seria el cas d’Andorra, si més no darrerament. Tristament perquè, avui dia i ja fa uns quants anys, patim les mancances d’un Estat amb un sistema de benestar social i econòmic deficient però ens creiem que som els “reis del mambo”.

I ara el problema. Mentre tinguem un plat a taula, calentonet i bo, tres cops al dia, per què volem embolicar-nos a sortir a la palestra a denunciar, a queixar-nos o a qüestionar res...? Potser no ens va tan malament com per abandonar el nostre còmode sofà, la nostra ràpida –disculpin la ironia– connexió a internet, la nostra quota mensual a GOL TV i els nostres caps de setmana a la neu. Estic segur que en aquestes meves paraules s’entén el grau d’autocrítica, personal i global, que tots hem de fer i que jo començo a fer aquí.

Per tant, cal preguntar-se si estem disposats a participar d’aquest espectacle... La meva resposta és, rotundament, NO.

En aquesta societat nostra, políticament viciada, viciosa i amoral, que ens està tocant viure per culpa d’uns quants, hem de triar camins. Seure i esperar que les coses caiguin de madures o per acció divina? Jo, no. Aplaudir i fer-li la croqueta a l’amo? Ni parlar-ne. Pensar que quietets i calladets la tempesta passarà i sortirà el sol? Irreal i infantil. Protagonitzar una revolució i prendre la Bastilla? Sí, rotundament sí.

La revolució de les idees, de les bones idees per al país. La revolució de les coses fetes amb voluntat de defensar Andorra i la seva gent. La revolució de posar les coses al seu lloc i de respectar la llei per sobre de tot i sense interpretacions interessades. Aquesta revolució, sí...

David contra Goliat és un mite, un conte, una llegenda. Per tant, deixem-nos estar de contes i baixem a terra, a la realitat del dia a dia, a la veritat del lloc en què ens estan deixant el nom del país..., per sota dels peus i del fang. Deixem-nos estar de malmetre el nom del país, i qui ho faci que assumeixi la responsabilitat que li pertoca. Sense romanços.

Jo mateix he dit fa poc que cal aturar aquest clima de denúncia constant. I ho he dit perquè aquells que provoquen aquest clima enrarit deixin de provocar-ho. Aquells que tenen el seu nom sota sospita, han de saber fer un pas al costat i no involucrar el nom del país, i de la resta de la classe política, en els seus afers, personals o no, que afecten el conjunt de la societat i del país. Tan difícil és veure-ho i assumir-ho amb naturalitat?

David contra Goliat? Potser sí, però serà perquè la societat andorrana ho accepta així. Jo, de moment i com sempre he fet, faig aquest pas endavant, escopint els meus pensaments per a aquells que els vulguin escoltar.

Potser a base de dir i dir coses, algun dia podrem deixar d’empassar-nos decisions injustes, retallades socials, mentides xiuxiuejades i mitges veritats cridades a veus, promeses electorals efectistes i mai complides, congelacions salarials, ombres de corrupteles i un llarg etcètera.

Ah, i la frase aquella de “cada societat i cada poble té el que es mereix” aquí no serveix. El nostre país, la nostra societat, no es mereix ni el que té, ni el que li estan fent.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic