Acceptar transitòries?

Les mesures de transitorietat que demana la Unió Europea en el marc de les actuals negociacions sobre la circulació de mercaderies d’Andorra a la UE no es poden concretar, ara com ara. El mateix ministre portaveu del Govern diu que no gosa parlar de trenta anys. I és que en els al·ludits trenta anys s’inclouen (o s’hi poden d’incloure) mesures de reestructuració del sector comercial de set en set anys o de durades poc més llargues.

En qualsevol cas, i tenint en compte que durant dos anys només s’ha parlat d’una part de les quatre qüestions a debatre (mercaderies, capitals, serveis i persones), si es comença a parlar de la lliure circulació de persones, els buròcrates de la UE ho tindran ben fàcil per demanar-la, amb un període de trenta anys i amb reestructuracions cada set anys, comprovables per ells mateixos…

I quan veiem de quina manera Europa ha deixat passar més de quatre anys, després de destruir Síria i donar-la a Putin, sense fer res seriós per als milions de refugiats (excepte a Alemanya i a algun país nòrdic), fa por pensar que un altre cop els nostres veïns europeus (se’n diuen ells) veuran que Andorra manté quotes d’immigració, prioritza Espanya, França i Portugal per convenis i vol mantenir una política pròpia de supervivència en matèria d’immigració. El que no veuran, potser perquè qui els ho ha de dir no ho fa, és que després de la II Guerra Mundial Andorra ha multiplicat per DEU la població i el cens electoral, s’ha obert al capital estranger, als serveis i al treball de professions liberals d’una manera que ningú més no ha fet a la UE, ni de lluny (i amb unes contrapartides, de fet, inexistents en quasi tots els casos).

Potser es podran pensar els buròcrates europeus que si acceptem períodes transitoris i reestructuracions també ens podran dir ells el que hem de fer a casa nostra sobre circulació i establiment de persones: allò que els seus polítics no fan a la seva. Més aviat desfan. L’única cosa que hem fet com ells és complicar-ho tot de manera burocràtica!

Potser algú es pensarà que la cessió de sobirania és excessiva per molt petits que siguem, o potser precisament per això. Si les futures negociacions sobre la lliure circulació de persones fan el mateix camí que la de les mercaderies, tindríem Andorra per tres o quatre Telediarios, com deia un amic meu fa ben poc. Només faltaria que tornessin a revifar les reivindicacions monàrquiques espanyoles sobre la meitat del Coprincipat d’Andorra!

Vista la generositat excessiva que el nostre Govern i el Consell General han tingut cap als nostres veïns (sobretot els de baix) en temes com el financer, el de les professions liberals i el de contractacions a dit d’experts, amb pagaments astronòmics, i vistes les nul·les contrapartides reals obtingudes fins ara, Andorra no hauria d’acceptar transitòries de cap mena i per a res. I això es pot dir, sense escarafalls, des de la humilitat i sent conscients del que ens hi juguem, si és que queda quelcom per jugar-s’hi.