Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Eva Arasa

Eva Arasa

Periodista

 

 

Aclaparats




Recordo la visita, fa anys, al museu de l’Anna Frank a Ams- terdam i una frase que em va quedar gravada, no en la seva literalitat però sí en el sentit que volia transmetre: és a partir de la història d’una sola noia que podem commoure’ns i reflexionar sobre un genocidi que va afectar milions de persones perquè, humanament, seríem incapaços d’assimilar de cop milions de patiments individuals. No ho podríem suportar, simplement. Ens tornaríem bojos. No vull parlar en aquest article, però, del mecanisme de supervivència que és la desindividualització, pas previ a la deshumanització si no estem alerta, sinó de la nostra capacitat o incapacitat d’aprehendre grans quantitats de dades en (molt) poc temps. 

La tria, la selecció d’allò que és rellevant i verídic esdevé més necessària que mai en un món en què vivim bombardejats d’informacions i desinformacions. Austràlia i els incendis, la borrasca Gloria-sense-accent, les tonyines i el Delta, morts i desapareguts, els Goya, Almodóvar contra Amenábar, Trump i l’Iran, el permís de quaranta-vuit hores de Jordi Sánchez, la treta de neu i el col·lapse viari de dimecres, el B1 de català, el coronavirus i la seva propagació, la nova Associació de malalties minoritàries que es va presentar dissabte al Prat del Roure. En quinze minuts he llegit titulars i entradetes sobre tots aquests i altres temes a partir de la ullada que faig tots els matins a la meva línia del temps de Twitter. Ah, la famosa línia del temps determinada per l’algoritme que s’oculta darrere les xarxes socials i que ben bé es podria anomenar la línia del no-temps perquè, tot sovint, hi conviuen notícies no-contemporànies entre si, recontextualitzades i en conseqüència reinterpretades i potser malinterpretades.

Tenim coneixement de tot –aparentment– i no sabem gaire de res. La nostra atenció salta d’aquí a allà, sense aprofundir massa, aclaparats com estem per l’excés d’esdeveniments, de noms, de xifres. No els podem assumir. Si copséssim plenament el significat de tot el que arribem a llegir, veure i sentir en un dia, no ho podríem suportar, simplement ens tornaríem bojos.

Tanmateix, Internet fa conviure al mateix nivell veritats i les falsedats més diverses. És per això que caldria prioritzar en tots els àmbits, i de manera especial en l’educació i els mitjans de comunicació, el desenvolupament del sentit crític per damunt de l’acumulació enciclopèdica de saber: qüestionar i contrastar, diversificar les fonts, anar a l’arrel, anticipar conseqüències, plantejar solucions.

Pel que fa als mitjans de comunicació, i acabo, seria interessant reprendre el consell que els donava Umberto Eco en una de les seves columnes: dedicar un parell de pàgines al dia –o l’equivalent en la premsa no escrita– a l’anàlisi de llocs webs, discernint els “virtuosos” d’aquells que escampen mentides. En plena crisi de sostenibilitat del periodisme, aquest seria un servei d’enorme utilitat pública.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic