Acord d’associació = IVA 15%

Dos esdeveniments recents ens porten a la convicció que l’acord d’associació actualment negociat per Govern comporta un IVA del 15%.

Els fets són els següents:

1. El passat 22 de juny, el Consell Econòmic i Financer de la Unió Europea va adoptar −sense necessitat de debat− una directiva que estableix de manera permanent (sense data de caducitat) que el tipus general d’IVA no pot ser inferior al 15%.

Segons les autoritats europees, aquest IVA mínim impedeix una divergència excessiva dels tipus d’IVA dins del mercat únic. I entenen que és un factor essencial per eliminar el risc de distorsions de la competència a través de taxes més baixes que tindrien un impacte en les compres i comerç transfronterers. Per tant, davant de la ferma unanimitat dels estats membres de la UE que l’IVA general no pot ser inferior al 15% dins del mercat únic, és impensable que acceptin un acord d’associació amb Andorra amb un IGI del 4,5%. Les distorsions de la competència transfronterera serien flagrants.

2. L’IVA mínim, juntament amb els impostos especials mínims sobre tabac, alcohol i combustibles formen part de l’anomenat “marc general de normes i tipus mínims per evitar la distorsió de la competència entre els membres del mercat únic”. Conceptualment, per a Brussel·les, aquests nivells mínims de tributació són un lot, un tot, que esdevé una eina bàsica de la UE per reduir les tensions transfrontereres dins del mercat únic.

Comencen a sortir a la llum els detalls del document signat per la ministra Ubach i els negociadors de la UE. Finalment, es confirma que Andorra ha signat la clàssica clàusula phasing out (eliminació gradual). Aquesta clàusula estableix −com no podia ser d’altra manera, per molt que Govern ho negués− que Andorra haurà d’incorporar l’impost especial sobre el tabac creat per Brussel·les. També comporta la desaparició dels drets de duana que són uns tributs sota la sobirania fiscal andorrana.

És a dir que, de moment, es confirma que Govern ha signat una cessió de sobirania fiscal. Però, sobretot, es confirma que el nostre Govern ha acceptat un dels elements (l’impost especial sobre el tabac) que conformen el paquet IVA+impostos especials que constitueixen el marc general de normes i tipus mínims per evitar la distorsió de la competència entre els membres del mercat únic. I això va per paquets. Si els nostres negociadors no han sabut portar la negociació per cap altre camí que el de l’acceptació dels impostos especials sobre el tabac, aleshores podem concloure sense por d’equivocar-nos que també han acceptat l’IVA general mínim del 15%, perquè van en el mateix lot.

Senyor Toni Martí, vostès van prometre que l’acord d’associació no implicaria cap cessió de sobirania fiscal ni cap nou impost. Una altra vegada la realitat és incompatible amb les seves promeses i resulta que han cedit la nostra sobirania sobre els drets de duana i quedem sotmesos a la sobirania fiscal de Brussel·les sota el seu impost especial sobre el tabac. Li ho demano públicament, Sr. Martí: pot vostè confirmar documentalment que l’acord d’associació no comporta l’acceptació d’un IVA mínim del 15% a Andorra? El seu silenci serà molt aclaridor.

L’acord d’associació és un obsolet model de relació amb la UE. En aquests moments, els millors especialistes estan definint un nou model de relació amb la UE per donar una solució intel·ligent al Brexit. Són especialment interessants les solucions d’acords de lliure comerç, en què totes les parts guarden sobirania duanera i, sobretot, és interessant la variant que estan estudiant sobre serveis financers que podria ser molt bona per a la banca andorrana. Molt més que l’acord d’associació.

D’això en parlarem durant la campanya electoral. Celebrem públicament que moviments d’origen parroquial com Ciutadans Compromesos expressin públicament la necessitat d’aturar l’actual negociació amb Brussel·les. Això dinamitza una interessant derivada electoral que pot alliberar Andorra de l’actual Govern dels incapaços.