Per fi en el debat de les competències i transferències als comuns, algú s’ha atrevit a dir les coses pel seu nom i sense subterfugis emparant-se en l’anonimat. I ha estat la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, que durant la campanya electoral de les passades comunals va deixar molt clar que lluitaria perquè es reconegui la capitalitat d’Andorra la Vella. Marsol ha estat la primera responsable política que ha alçat ben fort la veu, en declaracions fetes ahir mateix davant dels mitjans de comunicació, per manifestar una cosa òbvia sense cap mena de dubte: no és possible que un ciutadà de Canillo rebi 1.600 euros per les transferències i un d’Escaldes-Engordany rebi uns 600 euros, diferència que per si sola clama al cel. El mateix ha recalcat molt sovint, i també en l’actual discussió, el PS, tot i que s’ha considerat com una cosa més normal en tractar-se d’un partit a l’oposició. Les declaracions de Marsol, contràriament, tenen el mèrit de discrepar amb les pròpies files demòcrates a les quals pertany, fet que sense dubte obliga a valorar molt més el seu gest. La situació torna a posar en relleu que l’acord al qual es va arribar entre Govern i Comuns és més fictici que una altra cosa en una qüestió que està en la mateixa base de la Constitució però que hauria d’evolucionar com tants altres aspectes de la Carta Magna, un cop transcorreguts ja gairebé 25 anys de la seva aprovació. I és que, com ja vaig dir en aquesta mateixa columna, no pot ser que la reforma en aquest àmbit consisteixi bàsicament a canviar-ho tot per finalment no canviar res, un objectiu que em temo que s’ha marcat el Govern demòcrata.
