En el marc de la negociació entre els grups parlamentaris, el Govern i els comuns per a la modificació de les legislacions de competències i transferències, sembla que les parts també han pactat un “acord institucional”, que és una mena de calaix de sastre per incloure-hi tot allò que no s’ha volgut posar en la revisió legal que es portarà al Consell General. És a dir, la típica maniobra perquè tots estiguin contents i, encara més important, perquè tots puguin sortir a la fotografia. I diem això perquè quan un fa l’exercici de llegir l’esborrany de l’acord institucional en qüestió de seguida pot comprovar que som davant del típic document de bones intencions quan per avançar i fer reformes de veritat, en la política i en qualsevol esfera de la vida, calen compromisos clars. Entre d’altres hi podem llegir, per exemple: “Els comuns es comprometen a pactar entre si els criteris d’homogeneïtzació necessaris per aconseguir que els preus de les guarderies públiques siguin tan uniformes com sigui possible a totes les parròquies”; “Es comprometen igualment a fer el servei accessible a les rendes més elevades”; “Els grups parlamentaris i el Govern es comprometen a promoure la modificació de la Llei de guarderies infantils”; “Els grups parlamentaris i el Govern es comprometen a promoure una modificació de la Llei de finances comunals, amb la finalitat que els organismes autònoms o entitats parapúbliques quedin exempts del pagament de taxes (…)”. Ja ho veuen, compromisos tots els que vulguin, però data per complir-los curiosament cap ni una. Un acord per complir l’expedient.
