L’expressió “paga i calla”, tot i que en diverses formes gramaticals i diferents tons emocionals, l’he sentit en diverses ocasions els darrers anys i malauradament de persones de qui no m’ho hauria esperat mai.
Ara fa uns mesos, en una reunió amb alguns dels nostres veïns, de forma discreta, informal i que no arribés a les aurelles de l’autoritat competent, hi va haver la sentència, per no dir quelcom fora de lloc, d’un bon veí i amic davant la constatació que la urbanització està més neta, conservada i tranquil·la des que el conserge, a jornada completa, està de baixa i el relleva un home dues tardes per setmana.
La pregunta era per quins sets sous seguíem pagant gairebé 2.000 euros al mes de sou i CASS si estava de baixa i a més aquest suplent. No cal dir que arribat el punt que l’administrador es nega, i d’acord amb la presidència, a lliurar el resum de factures obligat a dur per la llei de finances i el reglament de comptabilitat, la resposta s’ajusta més a la realitat amb un “no preguntis i paga”.
No he acotat mai el cap, i l’única vegada que me l’han fet acotar va ser poc després del meu aniversari, el 1995 a Tuzla, i d’un cop de culata al cap, del qual conservo la cicatriu i la tossuderia de defensar tot allò en què crec.
Fa dies que moltes empreses intentem saber què passa amb el servei de telecomunicacions d’Andorra: setmanes completes d’intervencions nocturnes, pèrdues de rendiment a internet del 90% en determinades franges horàries, i avui una intervenció general de tres o quatre hores de què cap empresa del nostre cercle està assabentada.
Després de les pertinents trucades al 1800, consultes als quatre companys i gairebé rebre una trentena de trucades d’empreses afectades a les dues de la matinada, deixo anar a una empresària del Pas: “Demà demano explicacions, no podem seguir així”, tot i que la seva resposta és “Deixa-ho estar, encara et faràs malveure”.
Coi, tornem a estar en el “paga i calla”, doncs engeguem el satèl·lit, el servei 3G, bé a Sispony H+ i poca cosa més, i van així quasi quinze dies des de principis d’any més les incidències i intervencions diàries a la Massana.
L’endemà al matí, moltes hores extres per tota la feina que moltes empreses a la matinada no poden fer, incloent-hi pagaments, transaccions, compres i vendes. Mal servei a clients, als quals has d’explicar que tot el país està sense servei internet; això sí, la televisió de pagament funciona sense problema, i els 50 o 60 GB en 3G que gastarem aquesta nit els pagarem religiosament a final de mes.
M’he oblidat que tenim un hoste a casa. M’ho recorda entrant al despatx amb un “el wi-fi no funciona”; ja hi som, aquesta tarda li hem hagut d’explicar que no podia enviar correus amb el seu compte de l’equip, perquè algú, sense cap sentència judicial ni cap legislació i vulnerant la Constitució, va decidir bloquejar l’enviament de correu professional. Quan la nostra advocada li ha ensenyat els reports enviats pels mateixos tècnics del servei de telecomunicacions d’Andorra amb llistats d’Excel de correus enviats i rebuts per empreses del país, amb preguntes com “¿per què envien tants correus d’A a B?”, ens ha mirat amb una cara de dir: ¿on he anat a raure amb els meus negocis? No cal reproduir exactament els comentaris del seu enginyer a Madrid quan li hem dit que el correu a Andorra funciona diferent de la resta del món, però l’arameu encriptat amb PGP sona millor.
El seu gestor, un empresari d’èxit avall del Runer, ens ha donat la resposta; ens toca tancar l’empresa, pescar un passaport de qualsevol altre lloc i aterrar a l’Actua amb una proposta d’inversió, com més estrambòtica millor, rebre tres o quatre subvencions, un parell de pòlisses bancàries i, un cop esgotades les vacances, tocar el dos a prendre el sol a la salut de... millor no dir-ho no fos el cas.
Són quarts de quatre de la matinada, truca un empresari a poc més de
5 minuts de casa, ja van set o vuit dies que perd vendes. El seu mercat és a Àsia i aquestes són les hores de més vendes; avui tot en silenci. Li pregunto si s’ha queixat, i la resposta és “No em vull trobar amb més problemes”, ¿quina empresa de satèl·lit em recomanes? Tinc tots els operadors mirant la televisió, això sí que funciona.
El servei es comença a recuperar, a veure si amb sort encara podem estalviar hores i problemes al matí i avancem feina. Ens ho avisa un tècnic per sms amb un “bona nit i disculpes” i em ve al cap el comentari que fa temps li vaig fer a un bon alcalde del sud d‘Espanya: “Hay partidos políticos que no se merecen a sus alcaldes.”
Són quasi les cinc, i acaba de trucar a la porta un veí, un d’aquells del paga i calla, a preguntar si sabíem per què no funcionava internet, i se’ns ha escapat a tots plegats un “truca al 115”!