Sempre ens ha perdut la fascinació pel bufó. Aquesta atracció fatal cap a l’estirabot, cap a la corbata massa llarga i el tupè impossible, que ens fa mirar el centre de la pista mentre el carterista ens buida les butxaques. Mentre el món sencer s'entreté analitzant l'última piulada incendiària o el darrer ball descompassat en un míting a Mar-a-Lago, a la penombra de l'ala oest hi ha algú que mai riu. 
La història ens ha ensenyat que el perill real no sol habitar en el líder carismàtic que frega el ridícul, sinó en l’actor secundari que li subministra la ideologia. Aquell personatge gris, de mirada absent i ment de rellotger, que transforma els impulsos primaris del cap en decrets cruels. 
El secundari de moda és Stephen Miller. Si Trump és la fúria desfermada, Miller és l’enginyer que canalitza aquest odi per construir un sistema de control que va molt més enllà d'un simple mur a la frontera. Stephen Miller és el supervivent d'una croada ideològica que va començar a l'ombra del senador Jeff Sessions i s'ha consolidat com un nacionalista radical seguidor de l'eslògan "Amèrica és només per als nord-americans".
Si Joseph Goebbels va ser el mestre de "la gran mentida" per dominar les masses a través de la propaganda, Miller n'és l'evolució tecnocràtica: és el mestre de "la gran logística". No busca només convèncer; busca executar. Allà on Goebbels utilitzava el micròfon per enverinar l'ànima d'un poble, Miller usa la burocràcia de Washington per rebentar les llibertats dels americans. És el cervell darrere del "Projecte 2025", un pla per buidar l'administració federal de funcionaris de carrera i substituir-los per una guàrdia pretoriana de lleials que no facin preguntes davant la barbàrie. Miller és qui ha dissenyat la deportació massiva més gran de la història, convertint l'ICE en un exèrcit domèstic. És el recuperador de la Doctrina Monroe per estendre els tentacles del poder dels EUA sobre Amèrica Llatina i qui va coordinar l'ofensiva contra Veneçuela.
El problema de centrar-nos en el protagonista és que oblidem que la trama l'està sostenint el secundari. Trump pot ser la cara visible d'aquest neofeixisme liberal de consum ràpid, però Miller en representa l'ànima permanent i letal. Ignorar aquests actors secundaris és el primer pas per convertir-nos en figurants de la nostra pròpia tragèdia. Recordem Lavrenti Beria, que va gestionar les purgues i va organitzar el sistema del Gulag com una peça clau de l'economia soviètica convertint la bogeria de Stalin en una administració estatal eficient i letal. O a Kang Sheng nodridor de la paranoia de Mao durant la Revolució Cultural. O com Tarik Aziz, ministre de Sadam Hussein, utilitzava el llenguatge polític per fer legítim un règim de gàngsters.
El monstre real no és el que crida, sinó el que ens vessa l’odi a cau d'orella.