Arriba setembre i sembla que l’estiu toca el dos, i que arribarà la foscor i el canvi d’hora per amargar l’existència d’uns i altres. Amb el final d’aquesta època, s’enfila el nou curs, i per a molts de nosaltres, la nova temporada. Els que vivim els calendaris escolars, les temporades teatrals, o potser les lligues esportives, els anys van de setembre a agost. M’agradaria molt poder dir que van de setembre a juny, i tenir un parell de mesos perduts, i fer de l’estiu un temps de no fer res, però no toca, almenys de moment. De fet aquest estiu he tornat a un ofici que encara no havia lluït per aquí (potser no era amb tanta llum com jo mateix m’estimava) el meu primer ofici d’actor. Alguna vegada ja us he parlat de les oportunitats que ens donen aquestes dates per fer un turisme cultural diferent, aprofitar el bon temps i sortir a conèixer el país, racons amagats o llocs principals, amb les visites teatralitzades que tenim per aquí. Doncs aquest any, he agafat els hàbits i he tret la pols als meus recursos actorals i allà, a fer del nostre Antoni Fiter i Rosell pels carrers d’Andorra la Vella, explicant les meravelles i peculiaritats de les Valls Neutres. He de dir que el primer dia tenia molta por, molta. Em sentia tranquil pel bon material que m’envoltava: els companys de primera divisió i el text de l’Albert Villaró, un clàssic d’aquestes visites. Una setmana d’anar parlant sol pels carrers, dient el text als quatre vents, de cridar mentre anava conduint amb la meva moto les frases i les rèpliques i maldient l’hora de posar-me en aquestes coses. La veritat és que el ritual actoral, ben portat, és una adrenalina que fa que vulguis menjar-te el món, i poder fer i gaudir des d’un lloc que és únic, perquè finalment viu fora de tu mateix amb l’experiència de ser i estar en llocs que moltes vegades són fora de les nostres rutines. Pujar a l’escenari a cantar, a ballar, a tocar un instrument, a recitar un poema, és una sensació de surar i de trobar el nostre costat més exhibicionista per gaudir fent gaudir. Jo de petit, volia ser actor, i fer els personatges més fantàstics de la televisió i el cinema. Després, per sort, hem acabat al costat fosc, que es veu menys. Hem de posar rituals a les nostres vides i per què no, sentir, almenys de tant en tant, aquest cuquet artístic que segur que tots portem dins. No vull deixar aquestes línies sense fer spam... la Jocand torna aquesta setmana, i si has arribat fins aquí, et toca anar a la Massana, a veure i gaudir (de veritat) del jove talent artístic que tenim, com diria el personatge de Fiter, en les Valls Neutres des del temps de la picor.
