Adeu, Julio, adeu

No és com a membre de la llista de Desperta Laurèdia que escric aquestes ratlles, sinó com a lauredià i excap de l’oposició del Comú de Sant Julià. Així, tot i que estic segur que els companys de la plataforma política coincidiran amb la meva opinió, els deslliuro de qualsevol amalgama que hom podria fer entre aquest escrit i DL. Soc jo qui expressa la meva opinió a títol individual. I crec que ha de ser així, aquest cop, perquè com recordaran alguns dels lectors, vaig formar part d’aquella minoria comunal que va lluitar des del principi fins al final, sense abaixar mai els braços davant la potent maquinària d’UL i d’unes formes poc respectuoses amb qui pensa diferent, per fer entendre o com a mínim avisar que aquell projecte anomenat Naturlàndia acabaria fent aigües, arrossegant cap al forat la salut 
financera del nostre Comú i de la societat Camprabassa de la qual, recordo, és el soci immensament majoritari. 
Va ser un consolat difícil per a l’oposició, aquell. Una oposició que acomplia aquella tasca que li havia encomanat la ciutadania de Sant Julià: la de controlar i fiscalitzar les accions de la majoria. Sovint s’ha criticat que les oposicions comunals no fan la feina que els pertoca i s’acomoden en aquells escons deixant passar el mandat. No se’ns pot recriminar això als qui estàvem llavors en aquella situació. Fins al darrer dia vam anar constatant i comunicant, amb responsabilitat i fermesa, la difícil evolució del projecte de Naturlàndia. Pòlisses de crèdit renovades i augmentades any rere any, préstecs dubtosos del Comú cap a la societat encarregada de dur a terme el projecte, que mai s’anaven amortitzant si no és amb accions més que devaluades de dita societat. Milions d’euros que el Comú havia d’injectar cada any al projecte per garantir la seva continuïtat. Avisos cada any del Tribunal de Comptes que el projecte tenia greument compromesa la seva viabilitat. Impagaments reiterats a subministradors. Xifres de negoci lluny de les esperades. Avisos que es tractava d’un tipus de negoci totalment obsolet amb referents veïns que subsisteixen gràcies a les aportacions de les administracions públiques. Opinions més que negatives d’usuaris descontents amb les instal·lacions o amb el tracte rebut. Indemnització milionària per a qui s’ocupava de prestar el servei de restauració perquè la societat acabés fent-se càrrec…
En fi, moltes calamitats que anaven acumulant-se i que eren mereixedores d’ésser comunicades al conjunt de la ciutadania. De fet, aquella era la tasca principal dels membres de l’oposició amb una majoria hermètica que ens posava davant del fet acomplert una vegada i una altra, sense poder dir gran cosa.
Ha començat ja, no sense dificultats, el trasllat dels animals del parc cap a les entitats receptores. Tot i no conèixer encara el nou pla director, s’albira ja un canvi de rumb de Naturlàndia que abandona definitivament la peça clau del projecte, el parc d’animals. Ja havíem dit, en la nostra tasca d’oposició, que aquell projecte amb dues zones allunyades entre elles mancava de fil conductor. Hi havia una estació d’esquí nòrdic, el parc d’animals, una casa de colònies, unes atraccions poc atractives darrere l’ombra de dues de més importants… Un conjunt d’activitats sense gaires lligams i difícils d’entendre en el seu conjunt per a algú que paga uns diners per entrar en un ecoparc. Sembla ser que ara es vol posar una mica d’ordre, ho celebro, i prioritzar aquelles activitats que poden fer de Naturlàndia una experiència específica per al visitant i eliminar aquelles que resulten deficitàries o poc adaptades a les expectatives. Resto, però, en espera de la concreció del nou projecte. 
Ara toca ser justos i fer un petit recordatori de la cronologia i de la realitat del que ha passat durant aquests anys. Un Comú, d’UL, va idear el famós projecte projectant-se en una xifra de negocis totalment allunyada de la que acabaria sent. El Comú següent, d’UL, va implementar-lo i va començar a constatar, amb boca petita i donant a entendre públicament el contrari, que allò no rutllava. Mals lauredians érem la resta que ens atrevíem a dir públicament que l’invent acabaria enfonsant-se. Un altre Comú de color polític diferent intenta durant quatre anys sense èxit salvar els mobles i no sense polèmiques: tirolina i ràfting es queden per sort al calaix. Finalment torna un Comú d’UL, sense una majoria aclaparadora: 1.159 sufragis guanyadors enfront dels 1.227 de les dues llistes alternatives juntes i amb Desperta Laurèdia trepitjant els talons. Un Comú encapçalat per un dels consellers d’aquells comuns que van idear i implementar el projecte fallit, i fervorós defensor d’aquell, recordem-ho. Un Comú que desmantellarà Naturlàndia com la coneixíem, com ens la va imposar ara fa uns anys. Un Comú que ens presentava amb orgull la família de l’os Julio i que ara vol que ens n’acomiadem.