Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Historiadora

 

 

Adeu-siau, senyor Òscar Ribas Reig

Adeu-siau, senyor Òscar Ribas Reig




 

Som el que som gràcies a ell. El nostre país va entrar en la modernitat institucional gràcies a ell. L’Andorra d’avui li deu molt.
L’Òscar Ribas era una persona polifacètica. Era un pensador, un humanista, un intel·lectual. Però també era un banquer reconegut, un empresari potent.
Va ser un polític avançat en el temps, un gran estadista. Unia delicadament modèstia i saviesa. Reconec que quan el veia, era tant el respecte que li tenia que em quedava muda, paralitzada i només desitjava escoltar-lo, sense que una paraula meva malmetés el pensament. I cada conversa va ser una lliçó, un aprenentatge únic que guardo preciosament en un racó de la meva memòria.
Tenia una ment privilegiada i sabia perfectament el camí que havia d’emprar Andorra per ser un Estat de dret i un Estat reconegut en dret internacional.
Home de conviccions que no va recular mai per por de perdre el poder o les eleccions. Hi va anar de front, com pocs. I no va acabar mai cap mandat i va perdre eleccions. Però les seves idees i les seves conviccions pioneres a Andorra, que durant anys semblaven estrambòtiques per alguns, impensables per d’altres, o senzillament inaplicables a Andorra per la resta, ara són les que regeixen al nostre Principat. Doncs això, va ser un avançat en el temps. Va ser un personatge avançat en l’evolució institucional i normativa del nostre país.
Va ser el primer cap de l’Executiu, és a dir cap de Govern, el 1982, i ja va parlar de fiscalitat, d’impostos per acompanyar el nostre país a la modernitat. No va acabar el mandat. Quan el 1990 va tornar a ser cap de Govern va signar l’acord comercial d’Andorra amb la CEE de l’època que havia negociat el govern anterior i va lluitar de nou per posar Andorra al mapa del concert internacional. Aquí va reeixir. És el cap de Govern de la Constitució del 1993, i el cap de Govern que va acompanyar el país a les Nacions Unides el juliol del 1993 i va fer en català, la nostra llengua oficial, el discurs d’adhesió a l’ONU. Andorra és doncs, des del 1993, un país reconegut pel dret internacional i participa sobiranament en les institucions internacionals. Però quan va tornar a parlar d’impostos i de fiscalitat, les ires dels polítics i del poder econòmic del país es van desfermar de nou. I un cop més, no va acabar el mandat.
40 anys més tard del primer intent de l’Òscar Ribas, Andorra desenvolupava el seu teixit fiscal i l’homologava amb l’exterior. En aquell moment, l’any 2012, el govern de l’època l’havia nomenat ambaixador honorari a la UE i amb bonhomia i amb certa satisfacció va poder veure i viure com Andorra seguia dempeus, forta i preparada tot i tenir una fiscalitat homologada. Les cassandres que 30 i 40 anys enrere havien pronosticat la mort del país per culpa dels impostos, s’havien equivocat.
Els darrers anys molts recorrien a ell per demanar consell. Els del primer cercle, els amics, els companys de viatge. L’Òscar Ribas era una persona que sabia escoltar i que bastia ponts de diàleg. I també amb el temps i els anys d’experiència, aquells que el titllaven de ser imprudent o de no conèixer la realitat del país o de no defensar la nostra especificitat, s’hi van acostar per escoltar, ara sí, els seus pensaments, les seves idees, i demanar els seus consells.
Aquests dies, tot just acabava de publicar les seves memòries. Una mort sobtada ens ha privat de tot el que encara ens podia trametre. Un escalf per als seus fills, nets i familiars, i sobretot per a la Roser.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte